Glaçades tardanes i fred d'hivern a l'abril, és normal?
- Fred de rècord en un mes d'abril al Priorat, Segrià i a l'Empordà
- Les glaçades tardanes de Sant Josep afecten 9.000 hectàrees de cultiu a Ponent
Encara som al començament de la primavera, per tant, aquests alts i baixos en les temperatures són ben habituals. En pocs dies hem passat d’un ambient d’avançada primavera a tenir un parèntesi gairebé d’hivern.
Per què hem tingut 24/36 hores d'hivern en ple mes d’abril?
Per entendre el perquè d’aquest fred en un mes d'abril, hem de fixar-nos amb els mapes isobàrics que ens indiquen la direcció del vent i on trobem els anticiclons i les borrasques. Recordem que els anticiclons mouen els vents en sentit horari mentre que les borrasques ho fa en sentit antihorari. Així doncs, ens hem d’imaginar un anticicló i una borrasca com dos engranatges que canalitzen i arrosseguen tot l’aire fred de la zona polar fins a latituds més baixes.
Això és el que ha passat aquests últims dos dies. Ara bé, aquest dijous l’aire fred se’n retira de casa nostra i es desplaçarà cap a l’est d’Europa. El fred, però, no ha dit la seva última paraula. A principis de la setmana que ve es tornarà a activar la maquinària i un nou engranatge format per una borrasca i un anticicló ens tornaran a injectar una nova massa d’aire fred.
Quines han estat les zones més afectades per aquestes baixes temperatures?
Aquest matí de dijous les mínimes ja han estat més altes, excepte a l'Empordà on l'afebliment de la tramuntana ha permés fer baixar la temperatura fins a registres de rècord en un mes d'abril. És el cas de Cabanes o Castelló d'Empúries on la mínima ha estat de gairebé -2 ºC.
Dimecres on més van baixar va ser al Segrià i al Priorat on es va viure el matí més fred en un mes d’abril de les últimes dues dècades, amb glaçades febles, això sí. En aquestes comarques, no feia tant fred en un mes d’abril des del 2019. També en va fer l’abril de 2013 i del 1999.
Les glaçades de Sant Josep ocasionen danys en l'agricultura
Les gelades que van tenir lloc del 18 al 23 de març coincidint amb el cap de setmana de Sant Josep ha malmés prop de 9.000 hectàrees de cultius assegurats a Catalunya, majoritàriament al Segrià i a la Noguera. Igualment, la majoria dels cultius perjudicats són de fruita, com el préssec, la pera, la poma i l'albercoc, tot i que els danys també han fet mal a l'ametlla i la vinya.
Segons la companyia estatal d'assegurances Agroseguro, la vall de l'Ebre entre Osca i Lleida així com la província d'Albacete han estat els territoris que han registrat més mal durant aquest episodi de fred. Al conjunt de l'Estat, l'estimació dels danys és d'unes 38.000 hectàrees i 55 milions d'euros.
