Enlaces accesibilidad

El Ball del Sant Crist de Salomó: els veïns són estrelles de teatre medieval

  • El Ball del Sant Crist combina teatre i dansa per explicar una llegenda del segle XVI
  • Avis, pares i fills es troben a l'escenari en aquest ball històric, cada diumenge de maig, davant del públic
  • Grans noms de les arts escèniques catalanes com Fabià Puigserver i Iago Pericot hi han participat

Per
Arxiu TVE Catalunya - Escenari - Ball del Sant Crist de Salomó (1979)

Els veïns de Salomó, al Tarragonès, es converteixen en estrelles de l‘escena quatre cops l'any. El poble sencer es volca en les representacions, els quatre diumenges de maig, on escenifiquen la llegenda del Sant Crist de Salomó, del segle XVI.

Siguin petits, adults o avis, tots tenen la seva funció imprescindible en aquesta obra que combina teatre i dansa, tal com explicava un dels seus protagonistes a TVE Catalunya, l'any 1979.

Cap dels integrants és actor o dansaire professional, però s'entreguen per aconseguir despertar l'emoció del públic. Per això, dediquen mesos als assaigs, especialment els ballarins joves, en els quals recau bona part del protagonisme.

Els equips de TVE Catalunya han immortalitzat, en diferents ocasions en les últimes dècades aquest ball parlat que es representa des del segle XIX i que la Generalitat de Catalunya va declara Element Festiu Patrimonial d'Interès Nacional l'any 2010.

Arxiu TVE Catalunya - Ball del Sant Crist de Salomó (1991)

Tres generacions sobre de les taules: l'emoció dels veterans

Avui coincideixen sobre de l'escenari de l'església parroquial de Santa Maria de Salomó, avis, pares i fills, el que sens dubte omple d'orgull i emoció als més veterans. En alguns casos els papers han passat de pares a fills. Quan les families veuen les imatges de l'arxiu en català de RTVE.ES i s’hi reconeixen, totes les generacions tenen algun motiu per riure o emocionar-se.

Els joves han pogut observar per primer cop com ho feien el pares en la seva mateixa posició

Els joves han pogut observar per primer cop com ho feien el pares en la seva mateixa posició. És el cas de l'Oriol Creus, de 21 anys, que ara és ballador i que ha comprovat amb sorpresa que el seu pare, Josep Gabriel Creus, de 56 anys, repetia exactament els mateixos passos de ball el 1984, 35 anys enrere!

Fabià Puigserver i Iago Pericot van treballar en la posada en escena

Originàriament, aquest Ball es representava un cop cada deu anys amb la intenció que cada generació pogués veure, conèixer i participar de la tradició. Però l'obra va experimentar canvis significatius a la dècada dels 70.

Dos dels més destacats dramaturgs catalans del moment, Fabià Puigserver i Iago Pericot, amb la col·laboració de l'Institut del Teatre de Barcelona, van participar en la creació d'una nova posada en escena pel Ball. "Això va ser per nosaltres una gran innovació", explicava en el reportatge de l'any 1984 l'alcalde de Salomó, Joan Boronat.

Arxiu TVE Catalunya - Catalunya Avui - Ball del Sant Crist de Salomó (2001)

La llegenda: el miracle de la balança i el Sant Crist

El Ball del Sant Crist de Salomó es basa en la llegenda del segle XVI segons la qual el mercader Josep Nin va embarcar cap a l'Alger, a l'Àfrica, per comprar blat, perquè la gent del poble patia fam. Mentre feia tractes amb Mahomet, un mercader musulmà, va descobrir la imatge d'un Crist crucificat i va decidir comprar-lo. Van acordar que el salomonenc pagaria en monedes de plata el pes de la Imatge. Però en el moment de la pesada, la balança només va acceptar trenta monedes.

"No sabem on acaba la història i on comença la llegenda"

Mahomet es va negar a reconèixer-ho i el mercader va haver de recórrer a la justícia reial. Davant del governant es va repetir l'operació amb el mateix resultat: trenta monedes. Finalment, tot i alguns entrebancs, el mercader va embarcar la imatge cap al seu poble, Salomó.

"No sabem on acaba la història i on comença la llegenda", exposa Joan Boronat en el reportatge de TVE Catalunya. Sigui com sigui, els veïns de Salomó, poble conegut per aquest ball parlat i per les seves clàssiques calçotades, continuen deixant-se la pell, any rere any, per transportar al públic, mitjançant una cuidada ambientació medieval, dins la llegenda del miracle del Sant Crist.