Daniel Vázquez Sallés: "Vaig escriure gràcies a la insistència del meu pare"
- En Daniel Vázquez Sallés va estudiar cinema a Nova York. Volia ser com en Coppola, en Woody Allen o com els directors francesos.
- Va muntar una productora, Cuarteto, amb la que va realitzar tres curtmetratges.
- Es un gran viatger, i reconeix que quan viatja se sent molt feliç.
- Col·labora com a articulista en diaris com ara El País i El Mundo i en revistes especialitzades, com Cuines.
Gent de paraula
Un programa d'entrevistes personals, dirigit i presentat per Cristina Puig.
Cristina Puig és una periodista de llarga experiència al món de la televisió i una persona a qui agrada la conversa.
El programa defineix a la perfecció la mena de personatges que ella crida a seure al seu plató.
Gent de paraula s'emet els diumenge, a les 12.00 hores, a La 2 de TVE a Catalunya
“Vaig escriure gràcies a la insistència del meu pare”
Daniel Vázquez Sallés,fill de Manuel Vázquez Montalbán, es periodista i escriptor. S’ha especialitzat en crítica gastronòmica i cinematogràfica. Ha publicat tres novel·les, i darrerament ha publicat un llibre, “Recuerdos sin retorno”, que és una llarga conversa amb el seu pare.
La influència del pare
Dani Vázquez confessa que sempre estarà molt agraït amb la gent que l’ha ajudat, però sobretot al seu pare: “En Manu m’ha ajudat molt”
Un dia va demanar al seu pare per què no li dedicava els seus llibres, i el pare va respondre que un fill no és responsable del pare que té.
“Vaig escriure gràcies a la insistència del meu pare“
Manuel Vázquez Montalbán era un home taciturn, seriós, nascut al Raval que aleshores s’anomenava “Barri xino”. Així, en Daniel pensa que el seu pare, potser perquè era d’origen gallec, duia sempre la tristesa a sobre. “En la genètica porto tot el pessimisme que tenia el meu pare. Però, aclareix, “jo tinc la meva educació sentimental, que és diferent de la seva”.
“Ser fill del meu pare és complicat per als amics del meu pare, no tots, és clar. Com a fill el meu pare m’ho va posar molt senzill, em va donar possibilitats d’escollir”. Daniel creu que el seu pare li semblava molt bé que posés en dubte totes les coses que l’hi havia ensenyat. Així, quan Daniel va escriure la primera novel·la a la primera persona a qui la va donar a llegir va ser el seu pare.
Recuerdos sin retorno
El llibre en què recorda el seu pare, no segueix un ordre cronològic perquè “el desordre és la manera de com ens arriben els records”, diu Daniel Vázquez.
“el desordre és la manera de com ens arriben els records“
Reconeix que hi ha moltes preguntes que no va fer al seu pare perquè “sempre esperes que els pares visquin per sempre, i te n’adones quan no hi són que has deixat moltes preguntes per fer”.
“Hi ha amics que vénen i t’intenten imposar la seva memòria. Jo respecto la seva memòria, que ells tinguin els seus records, però la meva memòria es meva”.
