Màrius Carol: "En aquesta vida només he fet que treballar"
- Periodista, escriptor i cap de comunicació del Grup Godó
- Ha guanyat els premis Ramon Llull de novel.la i Prudenci Bertrana.
- Durant 10 anys va ser cronista de la casa reial espanyola per a La Vanguardia.
- És un expert en Dalí, sobre qui ha escrit alguns llibres i un malalt de Barça.
Gent de paraula Gent de paraula
Gent de paraula és un programa d'entrevistes personals, dirigit i presentat per Cristina Puig.
Cristina Puig és una periodista de llarga experiència al món de la televisió i una persona a qui agrada la conversa.
El programa defineix a la perfecció la mena de personatges que ella crida a seure al seu plató.
Gent de paraula s'emet els diumenge, a les 12.30 hores, a La 2 de TVE a Catalunya
Màrius Carol és un dels homes més ben relacionats del país. És periodista escriptor, tertulià, un enamorat del Barça, un apassionat de Dalí... Actualment és el cap de comunicació del Grup Godó i durant 10 anys va ser cronista de la casa reial espanyola pel diari La Vanguardia que encara hi escriu una columna.
“Sóc una persona a qui apassiona fer coses molt diferents, no he tingut mai una especialitat“
“Sóc una persona a qui apassiona fer coses molt diferents, no he tingut mai una especialitat”. Explica que part del èxit de la seva carrera i trajectòria, a banda d’haver treballat ha estat que ha posat il•lusió en tot el que fa. Com a escriptor ha publicat més d’una trentena de llibres, ha estat premiat amb el Ramon Llull i el Prudenci Bertrana entre d’altres i ens avança que “sóc a punt d’acabar una novel•la sobre un periodista i la reflexió de: “I si aquest ofici s’acaba?””.
10 anys seguint el Rei
Era director del Magazine de la Vanguardia quan hi va haver canvis a l’empresa i li van dir que a partir d’aquell moment havia seguir la informació de la casa reial “Jo vinc d’una família de tradició republicana i poc en sabia de famílies reials”. Va estar durant 10 anys viatjant amb el rei i afirma “crec que vaig fer una informació sobre la reialesa de gran dignitat, no vaig caure en el groguisme ni la premsa rosa”.
“Jo vinc d’una família de tradició republicana i poc en sabia de famílies reials“
També reconeix que a força de veure i conèixer la institució es va adonar que tenia un sentit, que ha funcionat i “crec que les coses que funcionen cal conservar-les” afirma. Admet, al mateix temps que “vaig fer la informació d ela casa reial com hauria pogut fer la del president de la República si Espanya en fos una”.
Del Noticiero a La Vanguardia
Màrius Carol ha tingut la immensa sort de poder fer aquest ofici des de ben jove. Els seus inicis van ser al Noticiero Universal, fent cròniques d’estiu, després vindrien el Correo Catalán, el País, el Periódico i La Vanguardia. “Aquest any ha fet 40 anys que em dedico a fer de periodista” ens diu i “sóc molt afortunat” afegeix. També recorda que de jove s’havia guanyat la vida fent altres coses com enquestes sobre sabó per a rentadores o venent plaques metàl•liques per a bústies.
“ Aquest any ha fet 40 anys que em dedico a fer de periodista“
Una de les facetes més conegudes de Màrius Carol també és la de relacions públiques. És un dels homes més ben relacionats del país “En aquest ofici si no ets una mica empàtic amb l’entorn no hi tens res a fer”. Repassem moltes imatges amb polítics i personatges famosos a qui ha entrevistat i coneixem la seva anècdota en una habitació d’hotel amb Jaqueline Bisset. “Segurament hauria pogut ser més ambiciós” explica, però ens recorda una frase que li va dir el seu fill fa anys i que no ha oblidat ”quina sort que tens que fas el que t’agrada i a sobre et paguen”.
Orígens humils al Poblenou
Sovint es relaciona Màrius Carol amb la burgesia barcelonina, se li atribueix ser un senyor de Barcelona però constantment reivindica els seus orígens al carrer Pere Quart del Poblenou, en un pis de lloguer de 70 metres quadrats “els pijos que conec són força diferents a mi la veritat”. Recorda que passava els diumenges agafant el tren amb la família a Ocata i menjant truita de patates “Jo no vaig estiuejar fins que em vaig casar, aquets era un verb que no podia conjugar”.
El club dels ‘60
Parlem del pas dels anys, de l’edat, d’aquell dia en que “et mires al mirall i veus al teu pare i t’adones que la vida és una carrera de relleus”... perquè Màrius Carol és a punt de posar un altre número al davant “els 50 no em van importar però en canvi de dígit als 60 m’impressiona una mica”. Acaba dient que si quan es mira pel retrovisor s’és capaç d’entendre que allò que has fet i perquè ho has fet té un motiu, el teu pas per aquets món haurà tingut un sentit.
