Nens que recorden vides passades: testimonis sorprenents que desafien la ciència

• De pilots de la Segona Guerra Mundial a víctimes de l’11-S, alguns nens relaten històries amb detalls que desconcerten
• El psiquiatre infantil Jim Tucker ha documentat més de 2.500 casos a tot el món de nens que relaten vides passades

L'Estiu a Ràdio 4 - Podem recordar vides passades?

Als Estats Units, un nen de només dos anys va deixar sense paraules els seus pares en descriure amb precisió la seva suposada vida anterior com a pilot de combat a la Segona Guerra Mundial. Va identificar el model de l’avió, el nom del vaixell i fins i tot la ubicació exacta de l’illa d’Iwo Jima, on hauria mort en combat. Els fets van ser confirmats parcialment per registres històrics.

James Huston, pilot mort en combat

No és un cas aïllat. Altres infants han assegurat ser reencarnacions de personatges coneguts, com Lady Di, o haver viscut experiències dramàtiques com els atemptats de l’11 de setembre de 2001. Aquestes històries han estat recollides per investigadors com el psiquiatre infantil Jim Tucker, que ha documentat més de 2.500 casos a tot el món.

El Dr. va dur a terme una "Escala de Contundència de Cas" (SOCS), que avalua quatre aspectes dels casos de reencarnació:

1. Si impliquen marques o defectes de naixement que es corresponen amb la suposada vida anterior.
2. La solidesa de les declaracions sobre la vida anterior.
3. Els comportaments rellevants relacionats amb la vida anterior.
4. Una avaluació de la possibilitat de connexió entre el nen que informa de la vida anterior i la suposada vida anterior.

Aproximadament el 70% dels casos documentats impliquen nens que recorden morts no naturals, com assassinats, suïcidis o accidents. A més, el temps mitjà entre la mort de la persona anterior i el naixement del nen és de 16 mesos. Alguns nens presenten marques de naixement que coincideixen amb ferides mortals de la persona anterior.

Jim Tucker amb un nen que afirma recordar una vida passada

D'on venen aquests records?

Les explicacions són diverses: alguns ho atribueixen a la reencarnació, altres a records heretats genèticament, coincidències o fins i tot a l’accés inconscient a informació desconeguda. En països com l'Índia, Tailàndia i el Japó, els records de vides passades són àmpliament acceptats. A Occident, en canvi, la comunitat científica és més escèptica, tot i que molts casos continuen sense explicació.

Els experts recomanen escoltar aquests relats amb atenció però sense pressionar els nens, i alguns terapeutes i mèdiums afirmen que poden ajudar les famílies a donar sentit a aquestes experiències. Mentrestant, el misteri persisteix: són aquests records una finestra a una altra vida o un mirall del subconscient humà?