Pius Alibek - L'esperit ha de ser nòmada

"Ens hem de moure, si estàs quiet t'estanques. El nomadisme és una manera de ser, de pensar i de rebre la vida i als demés", explica Alibek, filòleg, escriptor i restaurador iraquià, que viu a Barcelona des de 1981 i reivindica el moviment per sobreviure i enfrontar-se tant a les grans decisions com a les coses més petites del dia a dia. A Catalunya ha despuntat com a lingüista i divulga el lligam entre cultura i gastronomia. Li agrada la idea de que les paraules, la cuina i l'art viatgin arreu del món sense visat ni permisos, creuant fronteres, "també són els veritables portadors de la història, tota la història escrita pot ser manipulada, però la història que podem veure en una paraula, en un plat o en una peça de música ningú ho pot manipular", afegeix.

Recorda amb Montse Busquets com va marxar de casa als 11 anys per anar a un seminari a Bagdad, la importància de qüestionar-se les coses però mai dubtar i perquè no volia estudiar i el seu somni era viatjar pel món aprenent idiomes, cultures i formes de vida diferents.

És un apassionat investigador de l'origen de les paraules, parla fluidament sis idiomes, entre ells l'arameu, la seva llengua materna. I amb el temps ha esdevingut una de les veus més crítiques a Catalunya amb l'actuació de la comunitat internacional en les guerres d'Iraq i Síria.

Pius Alibek es va establir al barri de Gràcia on durant més de 15 anys va regentar el restaurant Mesopotàmia, punt de reunió d'intel·lectuals i emigrats del mitjà orient. "Vaig gaudir cada moment del restaurant, treballant, cuinant, rebent a la gent i seient amb ells, conversant".