Sinopsis
La periodista i directora del programa Anna Cler entrevista Joan Elias, rector de la Universitat de Barcelona i catedràtic d’Àlgebra a la Universitat de Barcelona.
Com a rector, Elias presideix la comissió internacional de la Conferència de Rectors (CRUE) i ha hagut d’ocupar-se de la repatriació dels estudiants espanyols que volien tornar i no podien arran de la COVID-19, amb coordinació amb els Ministeris d’Afers Exteriors i Cultura “vam donar solucions per repatriar amb dificultats enormes als alumnes que ho volguessin”. Joan Elias també explica els problemes que planteja l’ensenyament online “hi ha el tema de la protecció de dades i de privacitat de l’alumne. Es poden fer controls; però, no poden ser molt invasius. També s’han de vigilar els fraus en els exàmens. Son temes que les universitats encara no tenim resolts”. Un altre problema és la bretxa digital que afecta a les famílies econòmicament més vulnerables “amb el programa Connecta UB que surt del nostre pressupost, hem donat servei a 300 alumnes, amb portàtils i algunes connexions a Internet, ens hauria agradat que fos més gent”. Pel que fa a futur, el rector manté que “nosaltres som una universitat presencial, és el nostre ADN; ara bé, hi haurà experiències online que quedaran”. Joan Elias insisteix que creu que és un error que existeixin dos ministeris separats, un de Ciència i un altre d’Universitats “crec que la pandèmia ha demostrat que cal un Ministeri de Ciències i Universitats perquè la ciència es paga essencialment per les universitats”
A la segona part Anna Cler conversa amb dos universitaris. Es tracta d’Eulàlia Elena, estudiant de Filologia Catalana que acaba de tornar de Tallín, on ha fet l’Erasmus i Eduard Garrabou estudiant de doble Grau de Matemàtiques i Física. Garrabou va treure un 9’90 a les Proves d’Accés Universitari de l’any passat, la millor nota de Catalunya.
Elena ens explica que a Tallin “amb el confinament, la residència es va buidar. Van dir que tancaven fronteres i la majoria de gent va marxar. La majoria dels que ens vam quedar érem espanyols, italians, dels països que estaven pitjor. Des de l’ambaixada espanyola ens van assegurar que en qualsevol moment podríem tornar”. Va fer algunes les classes online i diu que “els professors penjaven tasques i m’ha anat bé perquè així tenia una rutina i he seguit el ritme d’estudis”. Comenta que ha aprofitat l’experiència “al final sí que he tingut sort de poder acabar l’Erasmus de la manera com m’esperava al principi que era poder moure’ns, viatjar una miqueta i conèixer el màxim d’aquella zona”
Per la seva banda, per Garrabou era el primer any d’universitat i vivia en una residència d’estudiants “m’havia costat bastant acostumar-me a la vida de ciutat a Barcelona, acostumat a un poble i, quan m’estava acostumant, he hagut de tornar”. Pel que fa a l’experiència universitària diu que “cada professor tenia una metodologia diferent. Uns feien classes virtuals i d’altres penjaven apunts. Tenint en compte que la situació era complicada, en la major part estic força content de com m’ha anat” Pensa en els nois i noies que faran la selectivitat aquest any “és una prova que provoca molts nervis perquè t’hi jugues el futur. No em puc imaginar com estaran aquest any. Hi ha moltes inquietuds, la gent no sap com serà”
