Sinopsis
A Catalunya, com a tot arreu, vam entrar en la revolució industrial empesos pel tèxtil: partint de la tradició artesanal de les indianes i amb voluntat de progrés, els emprenedors del segle XIX, amb el suport dels avenços tecnològics del moment, es van instal¿lar al costat dels rius -sobretot del Llobregat i del Ter- per tal d'aprofitar els salts d'aigua que produïen energia barata i feien moure les màquines de filar i de teixir de les seves fàbriques.
Aquests emprenedors, esdevinguts empresaris, crearen petites ciutats autosuficients a redós de la fàbrica: eren les primeres colònies industrials, un sistema de vida que va perdurar fins a mitjans del segle XX.
Els 'amos" tal com se'ls anomenaven als patrons, eren empresaris barcelonins que vivien lluny de la colònia però que hi edificaven veritables palauets per passar-hi curtes temporades i que, a més de propietaris de les fàbriques, també ho eren dels habitatges, els economats, la llum, els centres recreatius i, fins i tot, l'església.
El sistema de vida de les colònies industrials començà a decaure durant la postguerra espanyola, patint la primera gran crisis als anys 60. La majoria d¿empreses, amb tot, va continuar treballant amb alts i baixos fins que, als anys 80, els seus productes van haver de competir amb els que arribaven d'Àsia i el Magrib, entrant en una nova crisi que, a moltes, els va obligar a tancar definitivament.
Aquesta forma de vida gairebé ha desaparegut perquè van anar desapareixent els motors que eren les fàbriques. Les colònies industrials han anat quedant abandonades sense, aparentment, futur. No tot aquest patrimoni es pot salvar. Però, tal i com assegura la historiadora Rosa Serra, encara hi ha possibilitats si, a l'hora de buscar solucions, s'hi posa imaginació.
El problema va venir donat, en tot el sector tèxtil, per l¿envelliment de la maquinària que requeria de fortes inversions de diners i l'acolliment a plans de reconversió per renovar la tecnologia i fer així més competitiva la producció. Tal i com diu en el reportatge Eusebi Casanelles, director del Museu de la Ciència i la Tècnica de Terrassa, si Catalunya es vol mantenir dins el sector tèxtil actual s'ha d'optar per la qualitat, l¿especialització i la creativitat.
El poder econòmic de Catalunya durant molts i molts anys va estar en la indústria tèxtil cotonera i llanera. Després les coses han canviat, però sense aquella res hauria estat possible. El tèxtil està en l'origen de tot.
"El tèxtil a Catalunya" és un reportatge de Margaret Rius per al "MOMENTS", programa de TVE a Catalunya que dirigeix i presenta Raül Díaz.
