Sinopsis
Queden menys de dos mesos per a les eleccions europees del 9 de juny i Jaume Duch té clar que estem davant d'una cita decisiva. El portaveu i director general de Comunicació del Parlament Europeu considera que la lliçó que hem d'extreure de la legislatura que ara s'esgota és que en pocs anys s'han posat al damunt de la taula reptes que marcaran el futur no només immediat sinó també a mig termini del projecte europeu. Són qüestions com la necessitat de "potenciar les polítiques de Defensa per garantir l'autonomia europea" en el concert internacional, o saber "compaginar la transició cap a les energies verdes tot preservant l'economia" i el teixit productiu.
A més a més convida especialment a la participació de col·lectius com la pagesia i els joves als quals afecten molt les polítiques que es decideixen a Brussel·les i Estrasburg. Unes polítiques que aniran en un sentit o un altre en funció de l'aritmètica parlamentària que sorgeixi dels comicis del 9 de juny. Pensant en aquest cita, Duch admet que totes les enquestes apunten a un increment de la presència de l’extrema dreta, però posa en dubte la capacitat d'influència d'aquests grups en les polítiques europees de la pròxima legislatura perquè "històricament han tingut molta dificultat per coordinar-se" i sovint s'han mogut més per "interessos nacionals".
Sobre temes que afecten de manera singular els catalans, Jaume Duch no s'atreveix a pronosticar si durant la pròxima legislatura s'aconseguirà definitivament el reconeixement del català com a llengua oficial de la Unió Europea. Explica que hi ha "dues vies obertes pel Govern espanyol" perquè així sigui: d'una banda, la del Consell Europeu, on es negocia amb la resta de caps d'Estat i de Govern de la Unió, i de l'altra, el Parlament, on és decisió de la Mesa, en funció de la "voluntat política" que hi hagi dels grups, permetre que als plens s'intervingui en llengües cooficials d'un Estat membre.
Per un altre costat, nega que el Parlament Europeu discriminés els eurodiputats catalans independentistes, com Junqueras, Puigdemont o Comín, quan a l'inici de la legislatura no els va reconèixer la condició de membres de la cambra, seguint el que fixa la legislació espanyola. És un cas que encara està subjecte a sentència per part dels tribunals, però Duch assegura que si finalment es canvia la jurisprudència no tindran cap problema en aplicar-la.
