Sor Lucía Caram: "Quan anava a les 'villas' a treballar per als més pobres, això m'omplia més"

Fa tres dècades que Sor Lucía Caram és la cara visible del Convent de Santa Clara, a Manresa. També és una de les religioses més mediàtiques de casa nostra: ha tingut un programa de cuina i es posiciona políticament sempre que ho considera necessari. Però també va ser adolescent. Just llavors, quan va fer 18 anys, és quan va descobrir la seva vocació monàstica.

La religiosa explica al programa Pla seqüència, amb Jordi Basté, que havia crescut pensant que la seva vida seguiria una camí més convencional: el seu somni sera tenir "una família amb molts fills". Però va descobrir altres coses que la van acostar a la seva vida tal com és ara. "La força sempre era quan anava a les villas a treballar per als més pobres, això m'omplia més", assegura.

El rebuig de la família

Lucía Caram no va rebre el suport la seva família quan va dir que volia ser religiosa: "El meu pare em va dir que no em donava permís." Ella, que llavors treballava com a secretària a la seva consulta mèdica, li va exigir una indemnització si havia de marxar. I, efectivament, li va "donar diners." La monja explica a Jordi Basté, a més, que ella s'havia enamorat abans de tenir clara la seva vocació monàstica i, de fet, "alguna vegada" ha tingut contacte amb aquella persona.

El meu pare em va dir que no em donava permís

La joia i la vocació

Tot i que es pot arribar a veure reflectida en la protagonista de Los Domingos, l'experiència en la ficció dista molt del què Sor Lucía Caram considera que ha de ser viure la vocació monàstica. Los Domingos, dirigida per Alauda Ruiz de Azúa, narra la història d'una jove de 17 anys que decideix fer-se monja de clausura, cosa que provoca conflictes familiars.

Fas una opció que tries perquè et fa lliure

Sor Lucía creu que, avui en dia, s'ha de "madurar" abans de prendre la decisió d'entrar a un convent, que s'ha de "viure". Afegeix, també, que la seva experiència de vocació va ser "molt més joiosa", i que el que viu Ainara, la protagonista del film, "no és la vocació", sinó que va vinculat a un desengany amorós. La religiosa considera que la crida monàstica és una altra cosa: "Fas una opció que tries perquè et fa lliure, i has de renunciar a moltes coses però perquè és el que vols." Així, tres dècades més tard de la seva arribada al convent de Manresa, Sor Lucía Caram segueix defensant la vocació monàstica com una decisió que parteix de la llibertat i la convicció pròpies.