De l’últim rei català a Antoni Gaudí: la història darrere de Bellesguard

Abans de convertir-se en una de les obres més singulars d’Antoni Gaudí, Bellesguard va ser l’últim refugi de Martí l’Humà, el darrer rei del Casal de Barcelona. Cinc segles després, Gaudí va recuperar aquest passat i el va convertir en una obra carregada de simbolisme: la Torre Bellesguard.

Nous guerrers, presentat per Erik Harkey, ha visitat l’edifici amb més història de l’arquitecte modernista per descobrir els episodis que han marcat aquest indret, des del seu passat medieval fins als diferents usos que ha tingut al llarg del temps.

L’últim refugi de Martí l’Humà

Abans de l’arribada de Gaudí, Bellesguard ja era un indret privilegiat. La seva posició estratègica permetia controlar Barcelona i disposava d’abundants aigües subterrànies. “És possible explicar la ciutat i el país a partir del que està passant aquí a Bellesguard”, assegura Anna Mollet, gerent de la Torre Bellesguard.

“El rei Martí no estava previst que governés”, explica Mollet a Nous guerrers. Però la mort inesperada del seu germà, Joan I el Caçador, en un accident de caça el va convertir en rei quan ja era vidu i havia perdut quatre dels seus cinc fills. El 1409 va establir la seva residència a Bellesguard, una finca que ell mateix va batejar en referència a les seves vistes privilegiades: “Bell resguard, bona vista”.

Un cop instal·lat, va viure un dels episodis més tràgics del seu regnat: la mort del seu únic fill viu, Martí el Jove, només dues setmanes després d’haver conquerit l’illa de Sardenya. Sense hereu, el monarca va morir l’any següent i va posar fi al llinatge reial del Casal de Barcelona.

De Joan de Gualbes a la fascinació de Gaudí

Segles després, Joan de Gualbes, poeta i militar, va viure a la finca, on era conegut com “el rector de Bellesguard”. L’indret va acollir reunions de l’Acadèmia dels Desconfiats, una associació literària i musical dedicada a promoure la cultura catalana.

En certa manera, Joan de Gualbes va intentar redimir el passat de la seva família, que havia donat suport a Ferran d’Antequera en el Compromís de Casp, el procés que va portar la dinastia castellana dels Trastàmara al tron de la Corona d’Aragó. Amb voluntat de recuperar la memòria del monarca, va recopilar i traduir del llatí al català els escrits de Martí l’Humà i els va llegar a la basílica de Sant Just i Pastor de Barcelona.

Precisament, Gaudí freqüentava aquesta església per cantar gregorià. Allà va descobrir els escrits del rei i va quedar fascinat per la seva història, un interès que acabaria portant-lo a intervenir a Bellesguard segles després de la mort del monarca.

Convertir la història en arquitectura

L’oportunitat d’intervenir Bellesguard va arribar el 1900, quan Maria Sagués, vídua de Jaume Figueras, va comprar la finca i va encarregar la construcció a Gaudí. “Gaudí és qui aconsegueix que venguin la casa a la família Figueras, perquè li interessava l’indret i fer aquesta intervenció”, explica Josep Maria Figueras, besnet dels propietaris.

Entre 1900 i 1909, l’arquitecte va integrar les restes de l’antic palau en una construcció que evoca un castell medieval. Gaudí va incorporar la història de Martí l’Humà a través d’un conjunt de símbols repartits per l’edifici.

Als bancs de l’entrada, per exemple, hi apareixen la muntanya de Montserrat, un peix amb les quatre barres al llom i un sol naixent i un de ponent, que representen l’esplendor i la decadència de la dinastia. El pinacle de la torre també ret homenatge al monarca. “Hi ha la senyera ascendent, la corona del rei Martí i finalment la creu de quatre braços”, apunta Galdric Santana, director de la Càtedra Gaudí i comissari de l'Any Gaudí.

La Torre Bellesguard és una obra cabdal de Gaudí

Per Santana, Bellesguard “és una obra cabdal” per entendre l’arquitecte, que va aconseguir recuperar el passat medieval de l’indret sense fer un fals històric ni renunciar a la modernitat. D’aquesta manera, Gaudí va convertir la casa en un homenatge arquitectònic a la història de Catalunya.

De clínica oncològica a patrimoni visitable

La Torre Bellesguard va tenir altres usos després de Gaudí. Durant la Guerra Civil va ser un orfenat i, el 1944, la família Guilera la va transformar en una clínica oncològica. També va funcionar com a maternitat i va ser residència familiar fins al 2018.

La casa fa molt de goig en aquests moments

Amèlia Guilera, descendent de la Família Guilera, confessa a Nous guerrers que “la gestió patrimonial d’aquest actiu s’estava fent molt complicada i amb gran dolor vam decidir vendre-ho (a Occident). Evidentment, la casa fa molt de goig en aquests moments. O sigui, estem molt contents”.

Oberta al públic des del 2013, Bellesguard permet avui descobrir una obra on cinc segles d’història catalana conviuen amb l’arquitectura de Gaudí.