El filòsof Francesc Torralba, sobre l'ús sistemàtic de la IA: "Falta esperit crític"
L'ALTAVEU
- El filòsof Francesc Torralba advoca per regular l'ús de la IA: "Necessitem posar uns límits"
- L'Altaveu conversa amb el pensador sobre la proposta de Salvador Illa de prohibir aquesta tecnologia a les aules
Ver ahora
La intel·ligència artificial torna a ser en el punt de mira de l'opinió pública després que un enginyer d'Anthropic, una de les companyies més punteres, afirmés que "la IA podria matar-nos abans del final de la dècada". Recentment, el govern espanyol ha proposat el Plan IA360, per signar "un nou contracte social" i el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha proposat prohibir aquesta tecnologia a les escoles.
"La majoria dels relats que ens arriben són relats molt tecno apocalíptics", ha contextualitzat el filòsof Francesc Torralba en una entrevista a l'Altaveu de La 2Cat. El pensador ha defensat que "necessitem posar uns límits" en aquesta tecnologia, però que no és pas fàcil, donat que hi ha molts països en aquest joc. Segons el teòleg, hi ha d'haver "certa equitat en aquests límits, i això serà molt difícil".
Calen tecnòlegs, filòsofs i juristes per dissenyar els límits
La singularitat d'aquesta tecnologia és que "pren decisions ella mateixa i que pot aprendre i se la pot entrenar". Per tant, Torralba argumenta que la pregunta clau és quins criteris introduir per tal que la IA prengui bones decisions. "Calen tecnòlegs, filòsofs i juristes per dissenyar els límits d'aquesta tecnologia", apunta l'expert. Perquè mentre el desenvolupament estigui en mans de grans corporacions tecnològiques, serà difícil alinear els seus interessos empresarials amb els de la societat.
El filòsof Francesc Torralba conversa amb Danae Boronat sobre la regulació de la IA.
S'ha de prohibir la IA a les escoles?
El president Illa ha proposat prohibir els telèfons i la IA a les escoles en menors de 14. Sobre aquesta iniciativa, Torralba advoca per "regular" i "tutoritzar" el seu ús. "El professor, si en un moment donat l'utilitza, no passa res; però, sistemàticament, pot atrofiar molt la intel·ligència", ha apuntat.
"Si vostè, quan té una pregunta, va directe a una cosa que es diu ChatGPT, ja no pensa", ha explicat. A més, quan ni tan sols qüestionem allò que ens respon l'assistent intel·ligent, tenim un problema afegit: "Falta esperit crític."
Salvador Illa proposa reduir les pantalles a les aules.
"Jo a la classe tinc molts alumnes cada any, i dic: 'Ara aquesta pregunta, la feu vosaltres; no la desplaceu, perquè llavors s'atrofia la connexió neuronal, la sinapsi, i deixen de pensar'", ha relatat el filòsof.
La IA acabarà amb la meva feina?
L'expert també ha reflexionat sobre una altra ombra que genera la IA ara mateix: la destrucció de llocs de feina. "Aquesta tecnologia reemplaçarà moltes feines i oficis. Quins? Els més mecànics, repetitius, automàtics, més reproduïbles", ha assenyalat Torralba. El pensador ha posat com a exemple les benzineres o la feina de caixer de supermercat.
Es creen noves feines que no podem ni imaginar
Però, a l'altra cara de la moneda, hi haurà oficis nous que vindran arran de la IA. "Es creen noves feines que no podem ni imaginar", ha incidit. Torralba ha matisat, això sí, que "el ritme no és idèntic; el nivell de destrucció de feines mecàniques és molt més alt que el nivell de generació de noves feines". Però, de moment, segons l'expert, els estudis en IA a la Universitat Politècnica de Catalunya i a La Salle estan plens d'alumnes amb ganes d'aprendre com treure partit d'aquestes tecnologies generatives.
Al final, com en tots els canvis profunds que hem experimentat com a humanitat, el relat apocalíptic conviu amb el pragmatisme. Tot això, a l'espera d'un gran acord per regular adequadament la implementació i desenvolupament d'aquesta tecnologia.