Ràdio 4, testimoni de la història social recent de Catalunya
· De les primeres celebracions democràtiques als grans esdeveniments que han commogut la societat catalana durant les últimes cinc dècades.
· Ràdio 4 ha estat present en alguns dels episodis més recordats de la memòria col·lectiva: dels Jocs Olímpics als atemptats de la Rambla, passant per l'incendi del Liceu, la pandèmia o el retorn dels grans esdeveniments multitudinaris.
Inici de la vacunació contra la COVID-19 a finals de desembre de 2020.RTVE
La història d'un país no només s'explica a través de la política. També es construeix a partir de les celebracions, les tragèdies, les mobilitzacions ciutadanes i aquells moments que uneixen tota una societat. Al llarg dels seus 50 anys de vida, Ràdio 4 ha estat testimoni directe d'alguns dels episodis socials més rellevants de la Catalunya contemporània. Aquest és un recorregut per cinc dècades marcades per emocions compartides, reptes col·lectius i esdeveniments que formen part de la memòria de diverses generacions.
1976-1986: Els primers anys de la democràcia
El naixement de Ràdio 4 l'any 1976 coincideix amb una etapa de transformacions profundes. Catalunya recuperava espais de llibertat després de la dictadura, i la vida social i cultural del país començava a expressar-se amb una intensitat que feia dècades que no era possible.
Els carrers van tornar a omplir-se de celebracions populars, festivals culturals i actes multitudinaris que simbolitzaven la recuperació de les institucions i de la llengua catalana en l'espai públic. Aquells primers anys van estar marcats també pel renaixement de tradicions i esdeveniments que recuperaven la normalitat democràtica.
Entre les primeres grans cites hi trobem la celebració de Sant Jordi de 1978, una jornada que evidenciava la vitalitat cultural del país i el protagonisme recuperat del català a l'espai públic.
La dècada també va registrar episodis que van captivar l'atenció pública durant setmanes. Un dels més impactants va ser l'assalt al Banc Central de Barcelona l'any 1981, un dels successos més mediàtics de la Transició, seguit amb gran expectació pels ciutadans.
Paral·lelament, Catalunya consolidava el seu teixit associatiu, cultural i ciutadà, mentre els mitjans de comunicació en català ampliaven progressivament la seva presència.
1986-1996: La Catalunya olímpica i els grans impactes col·lectius
La segona dècada de vida de Ràdio 4 va estar marcada per contrastos. D'una banda, Catalunya vivia una etapa de projecció internacional i modernització; de l'altra, va afrontar moments especialment dolorosos.
L'atemptat contra el centre comercial Hipercor de Barcelona, el juny de 1987, va commocionar profundament la societat catalana. El país va respondre amb nombroses mostres de solidaritat i record a les víctimes.
Pocs anys després arribaria un dels moments més celebrats de la història recent de Catalunya: els Jocs Olímpics de Barcelona 1992. La transformació urbana de la ciutat i l'èxit dels Jocs van projectar Barcelona al món i es van convertir en un símbol d'optimisme col·lectiu.
La dècada es va tancar amb un altre episodi que va impactar emocionalment el país. El gener de 1994, un incendi va destruir gran part del Gran Teatre del Liceu, una de les institucions culturals més emblemàtiques de Catalunya.
1996-2006: Una societat en transformació
Els darrers anys del segle XX i l'inici del nou mil·lenni van portar canvis profunds derivats de la globalització, les noves tecnologies i l'obertura de la societat catalana al món.
L'any 1997, l'assassinat del regidor basc Miguel Ángel Blanco a mans d'ETA va provocar una reacció ciutadana sense precedents. Milers de persones van sortir als carrers de Catalunya per expressar el seu rebuig al terrorisme en una mobilització que va transcendir ideologies i sensibilitats polítiques.
Durant aquests anys també es van produir transformacions quotidianes que avui semblen habituals: l'arribada massiva d'internet a les llars, l'expansió de la telefonia mòbil, la consolidació d'una societat cada vegada més diversa i l'entrada en circulació de l'euro l'any 2002.
La celebració del Fòrum Universal de les Cultures el 2004 i els intensos fluxos migratoris van contribuir a redefinir la realitat social catalana.
2006-2016: La crisi i el naixement d'una nova ciutadania mobilitzada
La crisi econòmica iniciada el 2008 va marcar profundament una generació sencera. L'augment de l'atur, els desnonaments i les dificultats econòmiques van generar noves formes d'organització ciutadana i protesta social.
Durant aquests anys van sorgir moviments socials que reclamarien canvis polítics i econòmics, mentre les xarxes socials es convertien en eines habituals de mobilització i comunicació.
El moviment dels indignats i les protestes del 15-M al 2011 van obrir una nova etapa de participació ciutadana. Un any marcat també per l'anunci del cessament de l'activitat armada per part del grup terrorista ETA, que al 2018 quedaria oficialment dissolta.
Aquesta va ser també la dècada en què els telèfons intel·ligents i les xarxes socials van transformar definitivament la manera d'informar-se, comunicar-se i participar de la vida pública.
2016-2026: Emergències, mobilitzacions i nous reptes socials
Els darrers anys han estat especialment intensos des del punt de vista social. Catalunya ha afrontat situacions d'emergència, episodis de gran impacte emocional i fenòmens que han posat a prova la capacitat de resposta col·lectiva.
Els atemptats de Barcelona i Cambrils, l'agost de 2017, van provocar una profunda commoció social. Les mostres de solidaritat i les concentracions de rebuig al terrorisme van reunir milers de persones als carrers.
Pocs anys més tard, el Temporal Glòria va afectar greument nombroses poblacions catalanes i va deixar imatges que encara avui formen part de la memòria recent del país.
Però cap esdeveniment va alterar tant la vida quotidiana com la pandèmia de la Covid-19. El confinament decretat la primavera de 2020 va transformar hàbits, relacions i formes de treballar. Durant mesos, les emissions de ràdio es van convertir en una de les principals vies d'informació i companyia per a milers de ciutadans.
La dècada també ha estat marcada per altres episodis de gran seguiment ciutadà. Entre ells, la històrica sequera que va obligar a aplicar restriccions d'aigua a bona part del territori, la mort del Papa Francesc i l'elecció d'un nou pontífex al Vaticà l'any 2025 i la gran apagada elèctrica que va afectar amplis sectors de la població.
La mirada també està posada en els fenòmens naturals i científics que continuen generant expectació col·lectiva, com el gran eclipsi solar visible des de Catalunya l'any 2026.
Cinquanta anys explicant la vida quotidiana d'un país
Des de les primeres celebracions populars de la democràcia fins a les emergències globals del segle XXI, Ràdio 4 ha estat al costat de la ciutadania per explicar tot allò que passa més enllà de la política. Les festes, les tragèdies, els èxits col·lectius, les mobilitzacions socials i els grans esdeveniments que han marcat diverses generacions han quedat enregistrats als seus arxius sonors.
Un patrimoni radiofònic que permet reviure mig segle d'història compartida i entendre com ha evolucionat la societat catalana des de 1976 fins avui.