40 anys de la mort de Charlie Rivel: el pallasso de Cubelles, famós arreu del món
- Charlie Rivel va morir fa 40 anys a Cubelles, on havia nascut: tenia 87 anys, una vida de llums i també ombres
- Recordem Charlie Rivel en les entrevistes i imatges, on veiem la seva creativitat damunt la pista, amb l'Arxiu de TVE Catalunya
Fa 40 anys aquest 26 de juliol de la mort de Charlie Rivel, a Cubelles, al Garraf, on va néixer el 1896. A casa sentia parlar d'aquest poble, on va arribar al món mentre els seus pares, també artistes de circ, eren de gira. Volem recordar aquesta figura amb les imatges de l'Arxiu històric de TVE Catalunya per l'aniversari i perquè ell sempre es va sentir feliç i honorat de ser pallasso. Com deia Mary Santpere, tot el respecte i admiració pels professionals que es posen el nas vermell.
Una de les millors anècdotes, que demostren de què era capaç com artista, la va explicar el programa Anecdotari: en una ocasió, a Londres, va participar en un concurs en què calia fer de Charlot. Quan el jurat va donar guanyador Rivel, el mateix Charles Chaplin, que s'hi havia presentat d'incògnit, va dir una frase per a la història.
Charie Rivel és el nom artístic de Josep Andreu. El seu pare, Pere Andreu Pausas, era un fuster del barri de Sants que també feia de pallasso. Pere es va casar amb una altra artista de circ, María Luisa Laserre. El fill d'ambdós, que va debutar amb només tres anys a la pista del circ, és considerat un dels millors pallassos del món per la seva capacitat per a fer riure, l'empatia amb el públic, el domini de les tècniques de mim, els acudits senzills i les caigudes i gestos fets amb total naturalitat.
Els anys 30: nazisme i trencament familiar
El negoci dels Andreu Lasserre va anar creixent, en actuacions, infraestructures, artistes a la pista i família. Alguns dels quatre fills ja estaven casats. Tenien casa a París, a Barcelona i a Alemanya, quan s'hi va implantar el nazisme.
Va arribar un moment que, per diferències de caràcter, Charlie va decidir o dur el negoci o volar sol. El pare no li ho va permetre i la família es va dividir. I no únicament en dos bàndols amb finalitat comercial, sinó també ideològics. Des del 1935, quan tenia 39 anys, Charlie Rivel es va fer nazi. Sigui per simpatia, necessitat econòmica, orgull i ànsia per no quedar derrotat davant la resta dels Rivel, Charlie va treballar per fer riure els líders de l'Alemanya més perversa. Va arribar a treballar pel departament de propaganda del Tercer Reich.
A l'Alemanya nazi, qui no s'afiliava no treballava, però fins al final de la guerra, Rivel no se'n va desdir. Va ser el règim de Franco el que el va ajudar a refugiar-se a Espanya. Tret de les autoritats franquistes, pocs coneixien aquests fets, i van ser familiars seus qui els van fer públics anys després. D'aquests fets, tot i que amb part de ficció, se'n va fer ressò la pel·lícula El Pallasso i el Führer, que el director Eduard Cortés va estrenar el 2007 a la Seminci.
En ocasió que el govern franquista li va concedir la medalla d'Isabel la Catòlica, el NODO va fer un reportatge sobre Rivel titulat 'Clown', en color, el 1969. El muntatge d'aquest vídeo és interessant: veiem el pallasso en la seva vida quotidiana, i mentre descansa, llegeix i fuma un bon havà, i quan plora - és emoció o actuació?-, en rebre la condecoració.
Cubelles, l'indret de clima suau
Un dels molts homenatges que li ha fet la vil·la de Cubelles el podem veure al reportatge Catalans universals, que el mostra a Munic, triomfant davant el públic. Charlie Rivel va actuar a desenes de països. Al poble, tornava a ser Pepito, Josep Andreu. A l'estiu, muntava el seu 'Circo Pepito' pels veïns el poble. Tots gaudien amb els personatges i seguien el carro on anava el pallasso, fins a arribar a la plaça on començava l'espectacle. Aquestes que veureu són imatges de cinema del 1963.
El 1969, el periodista Carles Sentís se'n va anar a casa de Rivel, a Cubelles, per entrevistar-lo per l'espai informatiu Mare Nostrum. El pallasso ja tenia un carrer al seu nom i se sentia molt a gust en aquest indret de la Mediterrània. Allunyant els records de la confrontació amb la família, va recordar el seu pare i el que li deia: que a Cubelles, el clima és suau. També explica que quan era petit i el seu pare s'enfadava, renegava en català i li feia molta por. Reconeixia haver oblidat el català, però en deia algunes paraules.
Des de la primera vegada que va ser a Cubelles, el poble sempre ha homenatjat Charlie Rivel, un home conegut arreu del mónrtve
El pallasso passava llavors temporades llargues al Garraf, però amb 73 anys encara treballava i viatjava molt. El món se li havia fet petit de tants països i tants avions com va arribar a agafar i fa la broma que un dia, amb avió, arribarà a la lluna. També diu que prepara una pel·lícula. Tret de l'entrevista, part de la filmació, feta en cine, és muda.
La descoberta del poble on va néixer: Cubelles es posa al mapa
No sempre va saber on havia nascut: Charlie Rivel coneixia el nom però no l'indret. Va ser al programa Als quatre vents on el conegudíssim pallasso va explicar quan i com va descobrir on era Cubelles. Olga Viza el va entrevistar al jardí de casa seva el 1980.
Aquell mateix any, el desembre del 1980, amb 84 anys, deia que quan actuava se sentia com si en tingués 40. Acabava de gravar un programa per a la televisió escandinava i va concedir una entrevista a TVE Catalunya, que li va fer Andreu Castellet. Charlie Rivel va explicar que el feia feliç que els nens l'estimessin, sobretot els més petits, perque sempre diuen la veritat.
Aquesta entrevista s'havia fet a Miramar quan Charlie Rivel participava en l'enregistrament del programa infantil Quitxalla, concretament al capítol Matí de Reis, que es va estrenar el 1981. El show el va presentar un alegre Lluís Homar, mestre de cerimònies, joveníssim. Rivel apareix vestit de diva, un dels seus personatges més aplaudits, i fa riure la colla de nens i nenes que omplen el plató.
L'any 1983 ja estava molt delicat de salut. El programa Comarques li va dedicar un reportatge. Vivia retirat a Cubelles i va morir poc després, ara fa 40 anys. El reportatge és de Teresa Carreras i el director i presentador Xavier Caño advertia els espectadors que s'esperaven que Rivel tornés a casa, però que va empitjorar i era ingressat a Sant Camil. Moriria poc després, el 26 de juliol.
El Memorial Charlie Rivel a Cornellà
Cada dos anys se celebra a Cornellà de Llobregat el Festival Internacional de Pallassos, Memorial Charlie Rivel. Les càmeres de TVE Catalunya en van deixar testimoni també l'any 2.000, on es va viure, com en totes les edicions, un gran èxit de públic. Molts demanen que la trobada sigui anual, perquè gaudir de l'art dels pallassos cada dos anys, se'ls fa llarg.
El programa Giravolt, en la seva segona etapa, als anys 90, va dedicar un reportatge llarg a Charlie Rivel per parlar amb els que l'havien conegut. La seva filla Paulina, domadora de circ, havia explicat que el seu pare patia si la veia actuant, i que per això havia triat el seu propi camí al circ. També explica que el seu pare li parlava de Barcelona. El crític de circ Jordi Jané explica l'anècdota de quan Rivel i la seva família van viure els bombardeigs a Nuremberg, una nit que la ciutat tremolava sota les bombes incendiàries, i tothom va baixar al refugi.
El 1996, Cubelles va organitzar la commemoració dels 100 anys del naixement de Charlie Rivel. A la cercavila, un gegant que el representa i diverses actuacions al carrer. I també gent vestida com el pallasso, entre el públic.
A finals dels anys 90, la Companyia de dansa Coco Comín va crear un espectacle en què explicava la vida de Charlie Rivel titulat El nas vermell. Aquesta representació es va enregistrar a l'auditori de Sant Cugat del Vallès, el desembre del 1997. Són diferents actuacions de ballet que segueixen la veu del narrador, l'actor i cantant Carles Sabater. Al final, s'inclouen unes imatges antigues de Rivel dient que si tornés a néixer, tornaria a ser de pallasso.
La vida de Charlie Rivel té molt llums i també ombres. Al final, se'n va sortir sense la seva pròpia família, va arribar a ser considerat un dels millors del món i encara se'l recorda.
Només els personatges destacats tenen caganer per Nadal: en aquesta imatge, Charlie Rivel entre Ronald Koeman i Ansu Fati, el 2020rtve