Les Sis Hores de cançó de Canet, els ferms fonaments de Canet Rock
- La iniciativa d'un grup d'escoltes de Canet, al Maresme, ha esdevingut amb els anys una cita i referent de generacions, i és ara el festival Canet Rock
- Les Sis hores de Cançó prenien exemple del festivals de Califòrnia o Anglaterra, i van arribar a reunir 60.000 persones, com mostra el nostre arxiu històric
- Els cantants van refermar les seves carreres en aquest espai que des de les primeres edicions va ser també un de reivindicació catalanista
Canet Rock té els seus orígens en les Sis Hores de Cançó de Canet, el festival de cançó catalana que es va fer en els anys que revifava el sentiment catalanista entre els grans, i els joves, la majoria del públic, el feien seu i empenyien amb la seva vitalitat, compromís i sense por.
L'Agrupament Escolta de Canet de Mar va organitzar el 1971 un recital de música en català per recollir diners. Com que van tenir tant d'èxit, van desplaçar-se al camp de futbol del poble. El 1974 no hi van cabre tots el que volien. Va ser un any amb un festival molt reivindicatiu i polititzat, reflex de la societat catalana, i hi van actuar Quico Pi de la Serra, Pere Tapias, Ovidi Montllor i Toti Soler.
Les Sis hores de cançó de Canet, el triomf de la cançó en català
Quan es van iniciar les Sis hores de Cançó de Canet no es va pensar mai que hi arribarien a anar 60.000 persones ni el valor que tindria per a l'expressió del poble. Les cançons en català les cantaven músics i cantautors de prestigi, molts en van aconseguir a partir d'aquest festival, pel seu valor artístic i per la força de les seves reivindicacions.
S'hi duien senyeres, es parla en català, la normalitat que viuen un grup d'escoltes al seu cau o de les llars de les famílies es traslladava a l'aire lliure. Com a fet determinant, el 1975 s'hi van cantar Els Segadorsper primera vegada en públic, una cançó prohibida que molts van escoltar per primer cop.
En el següent reportatge dels Serveis Informatius de TVE Catalunya, elaborat l'any 1995 quan mor Ovidi Montlllor, s'explica que el cantant va triomfar a Canet, en la primera ocasió que hi va cantar. S'hi explica el sabotatge que van patir els equips elèctrics durant el concert i com, sospitosament, més tard va arribar la policia armada amb camions amb grans enormes reflectors per il·luminar un gran espai.
Si us hi heu fixat, a les darreres imatges, del 1977, ja s'hi veuen estelades. És l'any què la gent va aguantar la pluja sense marxar. El públic era molt fidel i cada any era més nombrós. Les imatges que oferim a continuació procedeixen de cintes de cinema en bastant mal estat, però s'hi parla del sabotatge i s'anomenen el cantants que actuen. Un ambient, com diu la periodista Carme Barberà, que es viu amb entusiasme, 'càlid i viu'. Hi veiem part de l'actuació de Maria del Mar Bonet i l'única que va fer a Canet el cantant de Xàtiva, Raimon.
Les Sis hores no són només música i catalanitat. La nova manera de viure, vestir i sentir també ha arribat aquí, una cultura que busca la llibertat en els gestos i les actituds quotidianes. El festival referma els cantants i els grups coneguts. Als nous els obre portes. A cada edició es demanen bisos i es marxa hores després la darrera actuació.
El festival és un gran èxit i cada cada any rep més públic: cal trobar un indret ampli, que es pugui condicionar mínimament per atendre la gent. Sota un arbre, potser l'única ombra que van trobar aquell dia, els tres arquitectes que van fer el projecte al Pla d'En Sala ens expliquen la seva feina.
El 1975 Salvador Escamilla qualifica les Sis hores de la Cançó de canet, la 5a edició, com la manifestació més gran que es fa a Catalunya. És el primer any que es fa al Pla de Can Sala. Actuen Falsterbo 3, Teresa Rebull, Ovidi Montllor, Maria del Mar Bonet, Rafael Subirachs, Francesc Pi de la Serra i La Trinca.
Canet ja és una població activa però els dies del festival s'omplia de gom a gom d'una gentada que arribava sobretot en tren.
No podia faltar a Canet el programa Temps de Cançons, amb què des de Miramar, TVE Catalunya donava a conèixer la nostra música i els nostres cantants en llengua catalana.
L'edició del 1978 va ser la vuitena i la darrera de les Sis hores de Cançó de Canet. Ja se'n fa càrrec La Trinca. És un any políticament molt reivindicatiu i ple d'esperança: Rafael Subirachs canta Els Segadors, Lluís Llach, L'Estaca, i La Trinca, L'Estatut.
D'aquesta edició també hi ha imatges en color, amb entrevistes més llargues. Són imatges històriques que també va emetre aquell estiu del 1978 el programa Temps de Cançons. Hi parlen Joan Ramon Mainat i Josep Maria Mainat, Quico Pi de la Serra, Ovidi Montllor, Pere Tapias, i Maria del Mar Bonet. Rafael Subirachs interpreta 'Catalunya, comtat gran' i Ramon Muntaner 'La meva amiga com un vaixell blanc'.
Canet Rock, amb els fonaments ben arrelats
No és estrany l'èxit de Canet Rock en les seves successives edicions. Molta canalla que era al Prat d'En Sala aquells primers anys, al costat dels pares, segur que han assistit a les diferents edicions. Si ens fixem per exemple en l'edició de no fa pas gaires anys, el 2015, hi trobem un festival consolidat, on participen noms mítics dels primers anys a Canet, com la Companyia Elèctrica Dharma.
L'any passat, la pandèmia va modificar els requisits d'entrada al recinte. Dins d'una prova pilot per estudiar el contagi, Canet Rock exigia una prova d'antígens per accedir. El gran avantatge va ser poder viure el festival sense distància! Ho vam veure al Cafè d'Idees.
Enguany segur que Canet Rock tornarà a ser un èxit, us hem volgut mostrar com va nèixer aquest festival que ha estat referent per a moltes generacions.