A l'antiguitat la menopausa, el fet de deixar de produir descendència, dona pas a la vellesa
En un moment en que gairebé comencem a intuir la presència femenina al relat històric, ens preguntem no només com era ser dona a la Mediterrània Antiga, sinó també com era ser dona gran. Seguint la pista d'una de les conferències, sobre el món clàssic, organitzada per la Fundació Arqueològica Clos al Museu Egipci de Barcelona aconseguim reunir en una mateixa taula a tres historiadores/arqueòlogues, especialistes en el món fenici-púnic i que, tot i que ara es troben en diferents universitats, tenen com a nexe d'unió el departament d'Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra.
Meritxell Ferrer-Martin (UPF), Mireia López-Bertran (UV) i Aurora Rivera-Hernández (UGR) són autores de l'article La vejez femenina en el mundo fenicio-púnico inclòs al llibre "Cuerpos que envejecen. Vulnerabilidad, familias, dependencia y cuidados en la antigüedad" Dykinson. Madrid: 2023
En el capítol #029 de Sense Memòria aquestes tres investigadores expliquen com aborden l'estudi de la diversitat social (ancianitat, criatures, diversitat de gènere, ...) des d'una perspectiva arqueològica, un camí que s'ha traçat molt recentment a nivell historiogràfic. Pel que fa a la concepció de vellesa femenina a l'Antiguitat mediterrània potser ens sorprendríem de les poques diferències conceptuals respecte al nostre present, sense perdre de vista la curta esperança de vida (entorn als 45 anys d'edat) i el fet de que per una dona la menopausa marcava l'entrada automàtica a la classificació de vella.
Música:
Sintonia original Sense Memòria // Gabriel Berlanga
United Women Of The World (feat Lene Lovich & Liz Mitchell from Boney M) // Nina Hagen
