INTERVENEN
Joan Nogué, exdirector de l’Observatori del Paisatge
ARXIU
Xavier Carbonell, pintor internacional (desaparegut l’agost del 2015)
Joan Carreras i Pera, escriptor i periodista
Lluís Roura, pintor
Xavier Cateura, activista cultural
Lluís Cerarols, ex-alcalde de Calders
Eloi Oller, regidor i hoteler de Collsuspina
Maria Tost, tècnica ambiental de Torres de Segre
CONTINGUT
Fa uns dies vàrem entrevistar Josep Nogué. Des de la seva fundació, director de l’Observatori del Paisatge, càrrec que hagut de deixar finalment per ser incompatible en ser professor de Geografia Humana a la Universitat de Girona. Fins ara la Conselleria de Territori i Sostenibilitat i la pròpia universitat acceptaven que Nogué tingués els dos càrrecs però finalment s’han demostrat incompatibles.
L'Observatori va ser fundat el novembre del 2004 i la seu és a Olot per la seva vinculació al paisatge. Recordem per exemple l’escola paisatgística, definida com a escola pictòrica iniciada a la segona meitat del segle XIX que inclou no tan sols els artistes olotins, sinó tots aquells que han pres el paisatge d’Olot com a font d’inspiració per a les seves realitzacions.
El seu creador fou Joaquim Vayreda i Vila, format sota el mestratge de Ramon Martí i Alsina. Els quadres de Vayreda atragueren l’atenció d’altres artistes com Casas o Rusiñol que freqüentaren la comarca pintant el paisatge.
Encara no fa dos anys ens ha deixat en Xavier Carbonell en part continuador de l’escola al seus inicis, ja que després va conrear la figura de la dona i la natura morta. Artista internacional, fill de l’escultor i pintor Lluís Carbonell i Colom, en el seus estudi olotí ens parlava d’aquest corrent artístic.
El nou director és l’ambientòleg Pere Sala al que ens adreçarem quan porti els cent dies de rigor.
Plaça Gran és un programa itinerant, que trepitja territori, vaja. I en el decurs del periple per la nostra geografia acostumen a demanar una descripció del paisatge. Fronterer entre les comarques de l'Alt Empordà i la Garrotxa, s’alça en el massís muntanyós del Prepirineu. Durant molts anys Joan Carreras i Pera va ser el rector del santuari situat al cim i allà ens descrivia la panoràmica de 360 graus.
En Lluís Roura, pintor distingit enguany amb la creu de Sant Jordi, des de la terrassa de la seva cas al Padró de l’Escala gaudia d’una perspectiva privilegiada.
L’activista cultural Xavier Cateura viu a l’antiga rectoria de la Vall de la Castanya al Montseny.
Lluís Cerarols quan era alcalde de Calders ens descrivia la perceptiva des de la banda de ponent del Moianès. I a la banda oriental, a Collsuspina, el regidor i hoteler Eloi Oller ens parlava de l’altre extrem.
I amb la Maria Tost, tècnica ambiental de l’ajuntament de Torres de Segre pujaven a l’ermita de Carrassumada. Des d’allà es domina part de la comarca del Segrià i sobre tot bona part de l’espai natural d’Utxesa en el curs inferior del Segre.
Tornem a l’Observatori del Paisatge. En Joan Nogué que des de novembre del 2004, quan la seva fundació, n’ha estat el director ho ha hagut de deixar per incompatibilitat. El substitueix l’ambientòleg Pere Sala al que pensem entrevistar d’aquí a unes setmanes, quan hagi complert els seus primers 100 dies.
L’Observatori del Paisatge elabora propostes i impulsa mesures de protecció en el marc d'un desenvolupament sostenible. Una de les seves catalogacions més espectaculars és l’inventari de models de paisatge que se xifra en 134. Aquest era el tema que abordàvem abans d’abandonar la seu ubicada a l’antic Hospici de la capital de la Garrotxa.
I amb en Joan Nogué professor de Geografia Humana seguim parlant de diversos aspectes del paisatge, des del mon rural fins la gran conurbació urbana. I hem tingut ocasió de recordar la descripció feta in situ des de llocs que hem trepitjat, Prepirineu, costa empordanesa , moianès d’orient a occident, la Vall de la Castanya del Montseny o l’ermita de Carrassumada amb la perspectiva d’Utxesa espai natural al curs baix del Segre.
Ho deixem aquí tornarem demà amb una interessant exposició sobre Leonardo de Vinci que es mostra fins a finals de juny al Museu de la Ciència i la tècnica de Catalunya en el que diumenge passat vàrem a estar per parlar en clau general d’aquest equipament que gestiona els sistema territorial integrat per 28 equipaments museístics que interpreten la industrialització a casa nostra.
