El so de l’acordió diatònic ens serveis de portada per continuar el que vàrem començar ahir.
Estem a l’inici de la programació de la temporada i la d’estiu ha quedat enrere. Per això en aquestes primers edicions volem fer una mirada sobre allò que no hem pogut reflectir i que constitueix un veritable fruit de la temporada.
El solstici d’estiu, les manifestacions musicals populars com ara les cantades d’havaneres, les trobades d’acordionistes... la pluja d’estels de la nit de Sant Llorenç, les festes majors... o activitats entre lúdiques i acadèmiques com són els cursos d’estiu... any darrera any formen part de gairebé un ritual en temps de lleure.
I si ahir recordàvem com la gent de marina passava les hores en les tavernes esperant que es calmés el temporal tot cantant havaneres avui ens situem terra endins per estar prop dels vells acordionistes del Pirineu.
L’Artur Blasco, músic i etnògraf ha recopilat en una col·lecció de 8o DVDs la tradició musical de muntanya entre la que destaquen les interpretacions a l’acordió diatònic. Ens explicava els seus orígens.
La Trobada d’acordionistes d’Arsèguel enguany ha arribat a la seva quarantena edició. A diferència de la programació clàssica que centrava les actuacions la nit del dissabte a la carismàtica plaça d’un poble de muntanya, ara el calendari comprèn tres dies i té continuïtat en diversos municipis de l’Alt Urgell.
Si en un inici la trobada contava amb l’actuació dels populars acordionistes que amb el seu instrument anaven de poble en poble animant les festes locals, últimament aplega músics d’arreu d’Europa i més enllà. L’Artur Blasco ens els presentava
La Trobada, endegada l’any 1976, va ser una iniciativa de l’etnomusicòleg Artur Blasco, que es manté des d’aleshores al front de l’organització, rere la qual hi ha l’Associació Arsèguel i els Acordionistes del Pirineu, amb el suport nombroses institucions i entitats.
L’associació compta amb el Museu de l’Acordió que trobareu en el mateix poble d’Arsèguel. Isidre Peláez col·laborador de l’Artur ens documentava sobre la seva història ancestral.
A casa nostra l’acordió arriba travessant els Pirineus ja que el porten de la Catalunya Nord. Sembla que entre els músics de poble, que fa anys eren l’únic recurs per animar les festes populars, i les trobades d’acordionistes actuals hi ha hagut un impàs però no tan pronunciat com es pot creure.
Una altre trobada ben arrelada és la de Maçaners, al Bergadà, gairebé al peu del Pedraforca. La Ramona Guitó fou una de les creadores i veritable ànima de la trobada anual.
Hem parlat dels cursos d’estiu. Una de les opcions amb més requesta és la que trien anualment prop d’un miler d’estudiants per obtenir crèdits per a la seva carrera i a més passar uns dies de lleure a la comarca nordcatalana del Conflent. Es tracta de la UCE, la Universitat Catalana d’Estiu. De dia, cursos i tallers, de nit, cinema i espectacle.
La UCE es fa en el Liceu Charles Renouvier i disposa d’un espai de trobada on es fan presentacions de llibres i de propostes diverses. Es coneix com el tendal i fou allí on entrevistàrem al seu rector que a la vegada és el President de la Fundació UCE i el President de l’Institut d’Estudis Catalans. Ens interessaven per la seva vesant acadèmica. En Joandomènec Ros és doctor en biologia per la Universitat de Barcelona, dirigí els equips d’ecologia de les universitats de Múrcia i Barcelona i des del 1986 és catedràtic d’ecologia de la Universitat de Barcelona. Està especialitzat en ecologia marina i, de manera particular, en els organismes i comunitats bentònics marins.
És autor d’una dotzena de llibres, entre els quals destaquem Objectiu Antàrtida: diari de bord d’una campanya oceanogràfica, publicat el 1999 i per l’experiència del qual ens interessàvem.
