INTERVENEN: Quim Bartolí, contractador d’envelats a Taradell. Jordi Barris, muntador d’envelats a Salt Francesc Albardaner i Llorens és un investigador i arquitecte català.
IL·LUSTRACIONS MUSICALS: Fragments de • Orquestra Selvatana • Orquestra Maravella • Festa Major de La Trinca.
CONTINGUT: Catalunya és un país de festes majors. Un element popular és l’envelat. Aquesta construcció es va idear a inicis del segle XIX a Barcelona, vinculada als oficis de mar com velers, corders i mestres d’aixa. La suma del seu coneixement va servir per crear una estructura lleugera, àmplia i efímera. La tradició de la festa major es remunta al segle XIII, quan se’n comença a tenir constància. Ja al segle XVIII, els viatgers anglesos es meravellaven d'aquestes celebracions populars a les cròniques que feien de les seves estades al territori. En el seu origen, les festes se celebraven durant el bon temps perquè s’esperava a acabar la collita per començar la disbauxa.
És per això que, avui en dia, la majoria de festes se celebren entre el solstici d'estiu i l'equinocci de tardor. Una característica de les primeres festes que s'ha mantingut fins als nostres dies és el dispendi i la disbauxa. Durant molts segles els catalans estalviaven durant l'any per poder estrenar roba i lluir-la davant dels veïns i fer àpats amb aliments que normalment no consumien. Francesc Albardaner i Llorens és un investigador i arquitecte català, que de 2008 a 2009 va ser president de la junta directiva del Centre d'Estudis Colombins d'Òmnium Cultural de Barcelona. Es autor de diversos llibres i treballs i ha dedicat bona part de la seva investigació als envelats.
Els que muntàvem envelats eren reclamats i reconeguts pels promotors de festes. Un de famós era en Jordi Barris de Salt, al Gironès. Muntar un envelat tenia tot un procediment. Quan es contractava només hi havia una xifra que ho determinava tot: quantes llotges. En el llenguatge de l’època: quants palcus (es a dir, llotges) El que temien era el vent i per acabar la instal·lació faltava la decoració interior El vent era un element d’inquietud, no així la seguretat.
L’entrada i el lloguer de les llotges donaven per contractar grans orquestres i encara tenir benefici. Taradell, Osona, és una de les darreres poblacions que va tenir envelat. Quim Bartolí de Taradell, com a persona impulsora de l’equip de hoquei local, contractava l’envelat com una font d’ingressos pel club.
