Plaça gran   Envelats 30/12/2023 34:46

INTERVENEN Francesc Albardaner i Llorens és un investigador i arquitecte català, Jordi Barris, muntador d’envelats a Salt Quim Bartolí, contractador d’envelats a Taradell

IL·LUSTRACIONS MUSICALS Fragments de • Orquestra Maravella • Orquestra Selvatana • Festa Major de La Trinca

CONTINGUT Catalunya és un país de festes majors. Ja al segle XVIII, els viatgers anglesos en es meravellaven d'aquestes celebracions populars a les cròniques que feien de les seves estades al territori. Però la llavor de les festes majors es remunta al segle XIII, quan se’n comença a tenir constància. En el seu origen, les festes se celebraven durant el bon temps perquè s’esperava a acabar la collita per començar la disbauxa. És per això que, avui en dia, la majoria de festes se celebren entre el solstici d'estiu i l'equinocci de tardor.

Una característica de les primeres festes que s'ha mantingut fins als nostres dies és el dispendi i la disbauxa. Actualment se’ns pot fer estrany aquest comportament, però durant molts segles els catalans estalviaven durant l'any per poder estrenar roba i lluirla davant dels veïns i fer àpats amb aliments que normalment no Un altre element no pot faltar a les festes majors dels nostres pobles és l’emva lat. Aquesta construcció es va idear a inicis del segle XIX a Barcelona, vinculada als oficis de mar com velers, corders i mestres d’aixa. La suma del seu coneixement va servir per crear una estructura lleugera, àmplia i efímera.

Va ser precisament Francesc Albardaner i Llorens un investigador i arquitecte català, que de 2008 a 2009 va ser president de la junta directiva del Centre d'Estudis Colombins d'Òmnium Cultural de Barcelona. És autor de diversos llibres i treballs i ha dedicat bona part de la seva investigació als envelats. Els que muntàvem envelats eren reclamats i reconeguts pels promotors de festes. Un de famós era en Jordi Barris de Salt, al Gironès. Muntar un envelat tenia tot un procediment. Quim Bartolí de Taradell, com a persona impulsora de l’equip de hoquei local, contractava l’envelat com una font d’ingressos pel club. Quan es contractava només hi havia una xifra que ho determinava tot: quantes llotges.

En el llenguatge de l’època: quants palcus El temien era el vent i per acabar la instal·lació faltava la decoració interior El vent era un element d’inquietud, no així la seguretat. També hi havia qui s’oposava a l’envelat. Taradell és una de les darreres poblacions que va tenir envelat. L’entrada i el lloguer de les llotges donaven per contractar grans orquestres i encara tenir benefici.

Però els temps canvien. D’una banda la política, de l’altre el Siscents Els envelats eren un espai de socialització i si feien moltes parelles. Els envelats, model de construcció singular han passat a la història. Amb ells les festes majors clàssiques D’altres elements que avui formen part de les festes majors són les tradicionals fires, que han passat a ser quatre parades amb autos de xoc, cavallets que s’anomenaven popularment “caballitos”, i les escopetes de balins a esdevenir parcs d'atraccions en miniatura.

Plaça gran
Más opciones