L'assaig de Gemma Pasqual recull el testimoni de vint-i-dues dones, víctimes del terror. Testimonis d'una gran quantitat d'acusacions de tortura i violència policial.
Avui us volem acostar la història fosca i opaca de la Comissaria de Via Laietana, 43. Una història marcada per la por, el silenci i la impunitat. Però avui la por queda enrere, el silenci comença a trencar-se i la impunitat es combat. Perquè és ara o mai: ni por, ni silenci ni impunitat. Aquest és el motiu d'aquest assaig titulat Torturades on Gemma Pasqual recull el testimoni de vint-i-dues dones, testimonis del terror. Al llarg dels anys i fins a dia d'avui, una gran quantitat d'acusacions de tortura i violència policial planen sobre l'edifici deixant-hi una ombra espessa i aquest llibre mira d'aclarir-la gràcies a la veu de les dones.
Elles ens expliquen el que hi van viure, les seqüel·les físiques i emocionals d'aquell tràngol i quina relació tenen amb el record i el trauma viscut. Són relats de dignitat i justícia. Testimonis contra l'oblit que tenen una crònica corprenedora del que no hauria d'haver passat mai. Torturades recull la memòria de les persones que varen patir tortures i vexacions des de 1941 fins a 2019. L'edifici de Via Laietana està carregat de violència, les seves parets són plenes de sang. 2 anys de feina intensa que ofereix la veu de 22 dones fltrada amb sensibilitat per Gemma Pasqual però sense deixar la investigació, la realitat, els fets cruents sense edulcorants.
Hi trobem el cas de Xènia Garcia, Soledad Real, Teresa Alabèrnia, Núria Cadenes, Mireia Comas, Pilar Rebaque, Ruth Gavarró o les germanes Eva i Blanca Serra. Són veus de dones que varen patir maltractaments i tortures amb total impunitat i per causes polítiques, motius d'orientació sexual, d'identitat de gènere, de militància sindical, veÏnal, de discriminació ètnica, racial o pel compromís amb la llengua i la cultura catalanes.
El llibre serveix per demanar la reconversió de la Comissaria de Via Laietana en un espai de memòria d'interpretació de la tortura i la repressió. Perquè aquest edifici de la barbàrie i casa dels horrors es converteixi en un memorial democràtic.
La reflexió inicial ens porta a fer un homenatge a Nuccio Ordine que criticava que l'objectiu de l'educació no fos formar ciutadans cults, sinó ensinistrar professionals. Escriptor i assagista que va ser guardonat amb el Premi Princesa d'Astúries de Comunicació i Humanitats que ja no podrà rebre en persona. Escriptor de Clásicos para la vida. Una pequeña biblioteca ideal o La Utilidad de lo inútil.
