Avui ens centrem en la mirada de la Joana Biarnés i el seu arxiu sobre moda. A partir del proper dimarts, 28 de febrer i fins el 23 de juliol la Sala Canal de Isabel II acullen una exposició necessària, una àmplia revisió dels reportatges de moda que va realitzar al Diario Pueblo, a Madrid, entre 1962 i 1972. Uns reportatges que varen tenir lloc mentre es dedicava al fotoperiodisme, ja que va ser la primera dona dedicada a aquesta professió a Espanya. També hi ha un llibre editat per Blume.
Posem en valor la figura de la primera fotoperiodista de l'Estat a través de la seva mirada creativa i com autora. No només captava a les models o maniquís sinó que captava les reaccions dels homes i dones, atònits i amb la boca oberta. Mostrava amb frescor, alegria i picardia una societat encara molt grisa i que mica en mica s'anava relaxant i obrint. En el camp de la moda va ser molt més activa perquè escollia temàtiques, vestuari, localitzacions i models i sovint hi aportava peces d'ella mateixa, perquè li agradava anar a la moda.
Joana Biarnés sempre va saber posar-se la gent a la butxaca perquè era propera i empàtica amb aquells als que retratava. Així aconseguia un ambient d'intimitat avui molt complicat d'aconseguir. La majoria de les seves fotografies demostren aquest do d'empatia i proximitat, fossin polítics, actors, directors, personatges coneguts o anònims. Es va convertir en el camp de la moda en una cronista regular de l'evolució radical que es va produir en la indumentària, del classicisme de l'alta costura a la informalitat del prét-à-porter. Deixeu-vos inocular amb l'Efecte Biarnés
I la reflexió inicial parlem de l'absurditat i manipulació que suposa la decisió de reescriure els llibres de l'escriptor Roald Dahl. L'intent d'inclusió ha desencadenat una controvèrsia. Reescriuen els llibres de l'autor des d'un punt de vista de ffer-los políticament correctes. Però Roald Dahl tracta els seus lectors, adults o infants com a persones intel·ligents i plenament capacitades per a gaudir amb la ironia, la irreverència i la imaginació. Ell era políticament incorrecte però extraordinàriament crític amb la injustícia o l'abús de poder. S'ha de saber separar a l'autor de la seva obra.
