Entrevistem a un dels autors de Un Paradís com el Nostre, Borja Duñó. Un periodista que ens explica a través de petites històries quotidianes sobre quin és aquest paradís. Un lloc que relliga Barcelona amb les Terres de l'Ebre. Un llibre capgirat que escriuen a quatre mans, entre el Borja Duñó i Laia Beltran, una parella que fa 10 anys quan ningú es plantejava anar a viure un poble i fer teletreball, s'hi varen llançar. Moguts per un impuls que ha durat molt més temps del que el seu entorn preveia. Parlem d'un èxode urbà, el de dos periodistes i parella que es remunta a fa 10 anys quan decideixen instal·lar-se a Ulldecona.
Es un èxode rural que narra la seva aventura a dues veus. La Laia Beltrán torna al seu poble de naixament i furga en la memòria del paisatge que la va veure créixer i Borja Duñó és un home que ve de l'asfalt i es troba un món nou i apassionant. Un llibre que apunta com intenten resoldre el desajust entre el lloc on viuen i el lloc on es desplacen a vegades per treballar com a periodistes freelance. Deixar la ciutat per marxar a viure el poble és tendència, el 2020 les ciutats catalanes van perdre prop de 42 mil habitants, mentre que els municipis de menys de 20mil habitants en varen sumar. La pandèmia va acabar per empènyer els indecisos, la claustrofòbia de sentir-se tancat en un pis durant el confinament, va posar encara més al descobert els avantatges de viure al camp.
Un Paradís com el Nostre ens parla d'un trasllat de la ciutat al camp, d'una història d'amor entre una noia de poble i un noi de ciutat, del lloc on les històries comencen i els espais en què continuen i de les vides que es viuen, que es descobreixen i que s'estimen. El format del llibre és de dues portades capgirades, un sistema de portades invertides que és una solució recurrent a la revista Time Out, on el Borja Duñó fa de Cap de Redacció.
Es parla dels dialectes i riquesa de la llengua, del retorn a les arrels i costums, la recuperació de tradicions i la importància de la comunitat i dels veÏns. La Laia Beltran es refereix a Jeanette Winterson mentre que Borja Duñó ens parla d'un altre referent, Sylvia Plath.
Gaudiu de la lectura !!!
