L'absència de les dones en els manuals d'història de la ESO i el Batxillerat es un fet més que provat, els llibres d'història les han ignorat.
Avui us volem acostar una obra misògina, la més misògina de la literatura catalana, però també és una conya. No l'hem de llegir des del feminisme reivindicatiu del s.XXI sinó amb la mentalitat del s. XV. Jaume Roig n'és l'autor i va escriure Espill pels mateixos anys que Joanot Martorell va començar el Tirant lo Blanc, el 1460. Jaume Roig és el metge de València que desplega en la seva obra tot un argumentari diferent al que desplega el cavaller de València. I és que els propòsits literaris de cadascun són molt diferents.
El llibre s'ha d'entendre escrita en el context de debat que sobre la condició femenina existia a la literatura: hi havia una allau d'autors i obres que es posicionaven a favor de les dones i un altra que es posicionava en contra. Qui triomfava era qui la deia més grossa i Jaume Roig excel·leix en l'exabrupte. El protagonista i narrador de l'Espill n'engalta sense parar. Diu que passa dels noranta, que no s'aguanta els pets i explica la mala vida que li han donat les dones perquè el jovent en prengui bona nota. La solució la té molt clara, "bullir enmig de l'oli, menjar-me les mans, morir-me abans, primer els peus estendre que muller prendre, primer soterrat que no pasa casat".
El vell xaruc és un adversari furibund del gènere femení. Però això no vol dir que l'autor també ho sigui: Jaume Roig és tan misogin com els seus companyus de generació, no pas més. Escriu l'Espill en forma de comèdia i amb el model de la sàtira a la memòria. Busca el somriure i la rialla del públic contemporani i la sap fer esclatar. La seva diatriba és tan exagerada que ni al s.XXI no es pot prendre al peu de la lletra. Jaume Roig és un geni de la hpèrbole i l'exabrupte, per això a Cal Carré el salven de la picota.
La reflexió inicial parlem de les heroïnes que els llibres d'història han ignorat. L'absència de les dones en els manuals d'història de la ESO i el Batxillerat es un fet més que provat. Tots saben qui va ser el primer conqueridor o el primer príncep, però se sap molt poc o pràcticament res de les dones pioneres. Quina va ser la primera infermera de la història d'Espanya o la primera cirurgiana. En parlem.
