Avui us volem acostar un assaig molt agut on la filòloga i escriptora Carmen Domingo qui repasa els camins que ens portat a canviar la realitat política per un miratge sentimental. Detecta la Cultura de la Cancel·lació i la trampa del nou moralisme que amenaça la creativitat humana. Ara estem pitjor que el panorama que Ray Bradbury va mostrar a Farenheit 451. Censura, puritanisme que ens porten de camí a una distopia social. Ens parla del nous tirans de les idees a #Cancelado. El Nuevo Macartismo, editat a Círculo de Tiza.
En ple s.XXI existeix la censura i l'autocensura i també árbitres d'allò que es pot dir o pensar. La Cultura de la Cancel·lació és una dictadura cultural que lluita per establir una pensament estàndar i uniforme. Tornem a agafar actituds del passat però el fet de cancel·lar a algú pel que pensa existeix des de temps immemorials. I és precisament a les xarxes on ha saltat la censura que fins i tot arriba a la universitat. Hem assumit que el no pensar com l'altre dóna dret a fer callar, borrar o invisibilitzar a algú que no pensa en nosaltres. Es practica des de tots els àmbits i no es redueix a una ideologia de dretes o conservadora, sinó que també la practica l'esquerra i és el més preocupant.
Vivim a l'era del hastag i el titular ràpic i molta gent no aprofundeix per saber el que està passant realment. Carmen Domingo ens parla de submissió i autocensura a l'art, al periodisme i a l'activisme polític. Davant la vida que ens volen vendre hem de reivindicar la llibertat, la capacitat de reflexió i el compromís. Borrar, eliminar, amenaçar a qui discrepa és un signe de barbarie. La Política de la Cancel·lació és el motor de la incultura i la crema de bruixes del s.XXI.
La reflexió inicial és un homenatge a l'agent literària Antònia Kerrigan i quin va ser el seu periple personal i professional per arribar a ser una pionera en la defensa dels drets d'autor. I a la fascinació per la figura de Mercè Rodoreda 40 anys després de la seva mort.
Gaudiu!!!!
