Maria Dolors Sàrries ens recomana l'exposició sobre Edouard Manet i Edgar Degàs, del Museu d'Orsay de París, en col·laboració amb el Metropolitan Museum of Art de Nova York.
Avui parlem de cultura en majúscules amb propostes que ens porta la nostra prescriptora cultural, Maria Dolors Sàrries. Ha estat a París i ens recomana l'exposició del Museu d'Orsay sobre Edouard Manet i Edgar Degàs. Una exposició que explora les similituds i diferències entre tots dos artistes en el seu art, els temes triats, els gustos estètics així com els seus cercles familiars, els seus amics comuns en el món de l'art. L'exposició està organitzada en col·laboració amb el Metropolitan Museum of Art de Nova Yok i posa de relleu la seva amistat i rivilitat per llançar una mica de llum sobre la riquesa pictòrica moderna.
Els dos artistes varen conviure al s.XIX i varen tenir complicitat. Tenen analogies com alguns temes que varen treballar, des de les carreres de cavalls fins a les escenes de cafè, des del retrat de la prostitució fins a les banyeres. Varen reinventar els gèneres de nou, el realisme que varen obrir a unes altres potencialitats formals i narratives, el mercat i els col·leccionistes que varen suposar conquerir llocs com cafès i sales d'espectacles i els cercles familiars, com Berthe Morisot. La sociabilitat de Manet, molt oberta i brillant contrasta amb l'existència secreta de Degàs i el seu reduït entorn. Les sales d'exhibició estan dissenyades per oferir una experiència immersiva i interactiva als visitants, amb projeccions multimèdia, pantalles tàctils i terminals d'audio.
El recent descobrirment que José Luis Martín Vigil era un abusador ens fa replantejar-nos si podem separar l'obra dels seus artistes. Martín Vigil, va ser un capellà supervendes als anys 60, però també va ser acusat de pederàstia i encobert per l'Esglèsia. El pis dels abusos del capellà Martín Vigil a Madrid era el lloc on acudien els noies que l'escrivien de tot Espanya. Autor de bestsellers juvenils en els 60 i 70 va morir el 2011, després d'haver estat expulsat pels jesuites per dues denúncies d'abusos a menors. Això ens porta a parlar també de Picasso i Dora Maar.
Un altre dels temes és demostrar el surrealisme de la reescriptura dels llibres de Roald Dahl, Agatha Christie o les aventures de James Bond escrites per Ian Fleming. Alterar el vocabulari de les mateixes o les al·lusions racials per adaptar-les a les sensibilitats modernes ens sembla que és censurar, no entendre la capacitat de reflexió en la lectura dels llibres i en el context en què han estat escrites. Obres que passen pel bisturí de la correcció política i que formen part de la cultura de la cancel·lació. Maria Dolors Sàrries també fa un homenatge a l'actor i director, José Luis Gómez que interpreta a Madrid al costat d'Ana Belén l'obra "Romeo y Julieta despiertan". Un actor que li va fer obrir el cuquet de la cultura a la nostra prescriptora cultural.
I a la reflexió inicial és una reivindicació de la importància de Rosalind Franklin. La troballa d'una carta i un article demostren el paper d'aquesta científica en el descobriment de la doble hèlix d'ADN. Fa exactament 70 anys dos biòlegs Watson i Crick varen anunciar que havien aconseguit desxifrar l'estructura de l'ADN. La part fosca d'aquesta història és que aquest descobriment científic no hagués estat possible sense el paper d'aquesta científica britànica. Franklin va ser la meitat de l'equip que va articular la pregunta científica i va donar importants passos per la seva solució. va proporcionar dades bàsiques i va verificar el resultat.
