L'escriptor acaba de publicar "Pequeño hablante", on comparteix les seves anècdotes familiars i emocionals davant les primeres paraules del seu fill
Entre les primeríssimes paraules que va pronunciar el fill de l'escriptor Andrés Neuman hi ha "ventilador". Gairebé tan important com "mama", "papa" o "teta". En el seu llibre "Pequeño hablante" (Alfaguara), que acaba de publicar, explica aquesta fascinació que sentia el seu fill, quan era molt petit, per aquells aparells que de vegades giraven les seves aspes i de vegades, no. Com una mena d'helicòpter. Ell, per la seva banda, diu que se sentia, i se sent, encara, bocabadat per com el nen va posant paraules per primera vegada a tot allò que l'envolta. Reconeix, també, com saben tots els pares i totes les mares, que sovint només a casa som capaços de traduir el diccionari particular de cada infant. Neuman diu que la criança mobilitza totes les peces que ens conformen com a adults, la motxilla vital que tots portem a sobre, i comparteix amb nosaltres algunes de les anècdotes més íntimes que ha viscut en aquesta nova faceta de pare i ens ha confessat també l'angoixa amb la que de vegades va a recollir el seu fill perquè arriba tard. El sentiment de culpa no és només maternal.
