Molts docents creuen que el paradigma de l'educació està en crisi, degut en part a la confusió que hi ha a l'hora d'acompanyar als infants en el seu creixement
La psicopedagoga i mestra Margaret Álvarez ha arribat a la ràdio amb ganes de parlar clar i de compartir com se senten la majoria dels professionals que treballen en el terreny de l'educació. Amb l'ajuda del mestre d'infantil Ricard Cervera, ha fet una radiografia del que vol dir avui donar classe en aules amb tanta complexitat com les actuals. Lamenten no tenir prou recursos per poder afrontar la diversitat dels alumnes i de les seves famílies, i, en aquest sentit, assenyalen la burocràcia exigent, lenta i llunyana de la realitat educativa. I es queixen de que l'educació de les criatures hagi de dependre dels canvis de govern i de que no hi hagi una guia clara. També ens han posat exemples de la manca de compromís de moltes famílies en l'educació dels seus fills i filles, i en la desconfiança de vegades cap a l'escola. I han fet, a més a més, una anàlisi del que vol dir ser mestre i professor avui, i del canvi de compromís que també hi ha hagut per part dels companys més joves. Se senten incompresos, frustrats i perduts, tot i que asseguren que tenen la millor feina del món. Per corroborar-ho, també ens ha acompanyat la professora de secundària i formadora de mestres Teresa Terrades, que, juntament amb la Maria Batet, han escrit "La gosadia d'ensenyar" (Eumo Editorial). En aquest llibre ens ensenyen des d'on viuen i entenen la professió de docent i, per extensió, l'educació. Terrades també creu que el model familiar i educatiu està en crisi i que hi ha confusió en molts àmbits. I assegura que l'aprenentatge funciona i es pot donar quan hi ha un bon vincle entre els mestres i els seus alumnes. Les dues parts s'han de sentir a gust i respectades.
