La biòloga María Berrozpe afirma que vivim en una societat en la que s'ha imposat el son en solitari dels bebès i dels infants
Aconseguir que els bebès i les criatures, en general, dormin sols, i ens deixin dormir als adults, ha sigut tradicionalment un dels principals problemes que les famílies occidentals han plantejat a la consulta del pediatre. Sempre s'ha cregut que els infants havien de saber autoconsular-se, però les recents investigacions científiques estan canviant aquesta mirada sobre el son infantil. Grups dexperts en diferents parts del món s'estan qüestionant els mètodes convencionals d'entendre'l. La biòloga María Berrozpe, cofundadora del Centre d'Estudis del Son Infantil (CESI), intentar explicar en el seu llibre "La ciencia del sueño infantil" (Oberon) per què un bebè deixa de plorar quan se l'agafa en braços o per què dorm millor si li dones el pit, per exemple. I ha buscat les respostes en diferents disciplines, com ara la biologia, la neurologia, la psicologia o l'antropologia. I parla, especialment, del fet de compartir habitació i/o llit amb la criatura, un tema polèmic en el que ni tan sols els científics es posen d'acord: mentre uns destaquen que l'anomenat "colecho" afavoreix la lactància materna, uns altres emfatitzen que genera riscos de mort sobtada i asfíxia. L'antropòleg James McKenna assegura que l'únic lloc realment dissenyat pel son del bebè i pel qual el bebè està preparat per a dormir és el cos de la mare
