A partir de 'Un ballo in maschera', parlem de la importància de les disfresses en la tradició teatral i musical.
Aquests dies podem veure al Gran Teatre del Liceu les darreres funcions de “Un ballo in maschera” de Giuseppe Verdi. Es tracta d’una òpera en què conviuen les intrigues polítiques, els amors impossibles i fins i tot conjurs i bruixeria. Tota l’acció acaba esclatant en l’escena final, un ball de màscares on es comet un assassinat aprofitant la confusió pròpia del Carnaval.
Avui nosaltres volem fer una repassada per la gènesi d’aquesta obra de Verdi, que és molt interessant, però ens fixarem sobre tot en les màscares. Són un element que ens permet ocultar la nostra identitat, però també ens dona la possibilitat de ser nosaltres mateixos sense por de ser reconeguts o assenyalats. Més enllà del “Ballo in maschera” de Verdi, les màscares i les disfresses han servit d’inspiració al llarg de la història de la música, i per això avui parlarem també d’aquest recurs i com l’han fet servir creadors de totes les èpoques.
Al final del programa, us fem cinc cèntims de la programació dels Sopars Lírics del restaurant Set Portes, que enguany arriba a la desena edició homenatjant el seu creador, el musicòleg Roger Alier.
