El Parlament arrenca el mes d'abril mirant al cel, mentre la sequera ofega el Govern de Pere Aragonès. I no és la primera vegada que passa
La manca d'aigua que patim és estructural. El 2008, el Govern de José Montilla va haver d'actuar a la desesperada. Es va provar a portar aigua en vaixells, es va obrir una guerra política de desgast amb els transvassaments: del Segre, amb l'aparició d'estaques a camps de la Cerdanya; de l'Ebre, l'Agència Catalana de l'Aigua va arribar a comprar les canonades que després es van reutilitzar, i del Roine.
Un conseller agnòstic d'ICV demanava a la Moreneta que plogués, i finalment va ploure. Des d'aleshores, la manca d'inversió, l'incompliment dels projectes hidràulics per part de l'ACA i la falta de cooperació amb ajuntaments i operadors, ha estat la tònica, i ara per molt que plogui, només serà un pegat. Si no plou, i molt, Barcelona i l'àrea metropolitana patirà restriccions d'aigua de boca a l'agost.
El drama no dóna per una pluja d'idees que no passi per construir dessalinitzadores, reutilitzar l'aigua i regenerar la dels rius. Hi ha projectes que ja van tard, com la construcció d'una nova dessalinitzadora. Però encara es pot fer molt, sense oblidar que fa 15 anys ja es va demanar a la població que rebaixés el consum d'aigua, i es va aconseguir reduir un 9%.
En parlem amb els diputats Eugeni Villalbí (ERC), Sílvia Paneque (PSC), Dani Cornellà (CUP) i Lucas Ferro (En Comú Podem).
