Eloi Castellarnau ens desgrana tota l'actualitat en base jurídica, ja que el Tribunal interpreta que no es pot tirar enrere una euroordre al·legant risc de vulneració de drets.
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea dona la raó a la majoria de les qüestions prejudicials remeses pel magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena per a aclarir l'abast de les euroordres que va dictar contra l'expresident de Catalunya Carles Puigdemont i diversos dels seus exconsellers per la seva implicació en el procés independentista.
La sentència estableix que la Justícia belga no pot rebutjar l'entrega dels encausats reclamats per ser jutjats en Espanya, basant-se en el risc que es violin els seus drets fonamentals si no demostra deficiències sistèmiques i generalitzades a Espanya. A més considera que tampoc pot posar en dubte les competències del Suprem com a autoritat per emetre tals euroordres. És d'esperar que el magistrat del Suprem, Pablo Llarena, torni a emetre una nova euroordre contra l'exconseller Lluís Puig, que a diferència de l'expresident català no és eurodiputat.
La mateixa sentència admet que si es podria negar a entregar els líders independentistes si es considera que a Espanya existeixen "deficiències sistèmiques" per garantir els seus drets fonamentals. En tot cas, aquestes han de ser objectives i demostrables. La sentència d'aquest dimarts és molt important per determinar el futur judicial dels líders del procés reclamats, tot i que també s'està pendent de la decisió del Tribunal de la UE sobre si aixeca o no la immunitat als eurodiputats Puigdemont, Ponsatí i Comín.
Ho tractem amb base jurídica amb l'advocat penalista, Eloi Castellarnau.
