A Catalunya anualment és fan al voltant de 109.000 testaments segons dades del col·legi de notaris.
Fins no fa gaire el més habitual era que les persones sexagenàries nomenessin hereus els fills, deixant el cònjuge o la parella com a usufructuaria dels béns. No obstant, aquesta és una tendència que va a la baixa. Ara els matrimonis o parelles de sèniors, explica José Alberto Marín, vice-degà del Col·legi de Notaris de Catalunya, s’estimen més llegar en favor del cònjuge i que només quan faltin tots dos els béns passin a mans dels fills.
Més enllà que a l’actual generació de sèniors li preocupa subsistir de la millor manera possible fins al dia de la mort i, per tant, aquesta preocupació s’està reflectint en els testaments, són molts els notaris que, també, recomanen aquest format a l’hora de llegar l’herència.
Si bé és cert que que la generació anterior de seniors s’estimava més estalviar o malviure amb pensions baixes i no disposar del seu patrimoni perquè prioritzaven deixar una herència als fills, el plantejament que es fan avui en dia moltes persones grans és molt diferent.
