La feina deixa de ser una garantia contra la pobresa
- El cost de l'habitatge dispara la pobresa laboral fins al 12,86% a Catalunya, segons un estudi d'Oxfam Intermón
- Catalunya és el segon territori de l’Estat on té més impacte la problemàtica
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
Treballar ja no és una garantia per escapar de la pobresa. Segons un informe d'Oxfam Intermón, la taxa de pobresa laboral a Catalunya gairebé es duplica quan es té en compte el cost de l'habitatge, passant del 7,29% al 12,86%. Aquesta situació situa Catalunya com la segona comunitat amb la taxa més elevada de pobresa laboral un cop incorporades les despeses residencials, només per darrere de Madrid.
L'estudi alerta que una part important de les persones ocupades, tot i mantenir una feina, veuen reduïda la seva capacitat econòmica després d'afrontar el pagament del lloguer o de la hipoteca. L'habitatge s'ha convertit així en un dels principals factors de vulnerabilitat social.
El lloguer és el principal focus de risc
L'impacte és especialment sever entre les persones que viuen de lloguer a preu de mercat. A Catalunya, el percentatge de treballadors que es troben per sota del llindar de la pobresa passa del 15,14% abans de pagar l'habitatge al 28,30% després de fer-ho.
A la pràctica, això significa que prop de tres de cada deu persones assalariades que viuen en un habitatge de lloguer al mercat lliure queden en situació de pobresa després d'assumir aquesta despesa mensual. Per contra, l'efecte és considerablement menor entre les llars amb habitatge en propietat. Entre les persones amb hipoteca, la taxa de pobresa laboral augmenta del 3,13% al 6,11%, mentre que entre aquelles que ja han liquidat el préstec la incidència és encara més reduïda.
Oxfam alerta d’un empobriment cada cop més estès
L'organització considera que la crisi de l'habitatge va molt més enllà dels casos de desnonament. Segons assenyala, existeix una realitat menys visible formada per milers de persones que aconsegueixen assumir les quotes residencials, però que, un cop efectuats aquests pagaments, no disposen de recursos suficients per mantenir unes condicions de vida dignes.
L'informe sosté que la combinació d'increments sostinguts dels preus de l'habitatge i uns salaris que creixen a un ritme inferior està provocant un progressiu empobriment de moltes llars treballadores.
El creixement econòmic no arriba a les llars més vulnerables
Oxfam també qüestiona que la millora dels indicadors macroeconòmics s'estigui traduint en una reducció real de la pobresa laboral. Malgrat el creixement econòmic registrat els darrers anys, el nombre de persones que treballen però continuen en situació de vulnerabilitat es manté en nivells elevats.
L'estudi identifica diversos col·lectius especialment exposats, com les persones amb contractes a temps parcial, els autònoms i els treballadors dels sectors de les cures, l'agricultura i l'hostaleria, així com les llars monoparentals i les famílies nombroses. Tots ells presenten taxes de pobresa laboral significativament superiors a la mitjana.
Reclam de mesures estructurals
Davant aquest escenari, Oxfam Intermón reclama que les polítiques d'ocupació i habitatge s'abordin de manera coordinada. Entre les propostes plantejades hi ha el reforç del poder adquisitiu dels salaris, l'ampliació del parc d'habitatge assequible i social, una major estabilitat dels contractes de lloguer i mecanismes que evitin la pèrdua de capacitat econòmica de les llars davant l'encariment del cost de la vida.
L'entitat defensa que tenir una feina ja no és suficient per garantir una vida digna si no s'actua també sobre el mercat residencial, convertit en el principal factor que erosiona els ingressos de moltes famílies catalanes.
