Llarena confirma l'aixecament de les ordres de detenció nacionals de Puigdemont
- El jutge del Tribunal Suprem ratifica la retirada de les ordres nacionals de detenció contra l'expresident i exconsellers Comín i Puig
- La decisió arriba després de la doctrina fixada pel Tribunal Constitucional sobre l’aplicació de l’amnistia al delicte de malversació
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
El magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena, instructor de la causa del procés, ha confirmat la decisió de deixar sense efecte les ordres nacionals de crida i cerca i detenció que afectaven l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig.
En una interlocutòria a la qual ha tingut accés RTVE, Llarena rebutja el recurs presentat per l’acusació popular, exercida per Vox, contra la resolució dictada el passat 6 d’octubre, que ja havia acordat de manera provisional l’aixecament d’aquestes mesures.
La decisió no tanca la causa judicial
El magistrat precisa que la retirada de les ordres de detenció no implica ni l’arxivament del procediment ni la conclusió del sumari de processament. Segons recorda, qualsevol decisió sobre el sobreseïment de la causa correspon a la sala penal del Tribunal Suprem.
“⚖️ Al Tribunal Suprem, el jutge Llarena ratifica l'aixecament de l'ordre de detenció a Puigdemont, Comín i Puig. 👨⚖️Aplica l'amnistia, però recorda que la decisió final de perdonar els delictes depèn de la Sala Pena. 🎙️ Lourdes Gata i @33nuria33 | @radio4_rne https://t.co/f45whvRBQM“
— RTVE Notícies (@rtvenoticies) October 19, 2026
D'aquesta manera, recorda que serà la sala d’enjudiciament qui es pronunciï sobre la conclusió final del cas, ja que el seu text “no substitueix" la resolució definitiva ni si finalitza el procés judicial de l'amnistia en la vessant penal.
Aplicació de la doctrina del Constitucional
Llarena assenyala que la decisió respon a la necessitat d’aplicar la doctrina fixada recentment pel Tribunal Constitucional sobre l’amnistia del delicte de malversació perque veu que no és “compatible” mantenir les ordres de detenció. Aquesta interpretació es desprèn d’una resolució adoptada arran del recurs d’empara presentat per l’exconsellera Dolors Bassa.
Tot i assumir-ne l’aplicació, el magistrat deixa clar que no comparteix els arguments de la majoria del Constitucional, però subratlla que això no pot retardar ni condicionar el compliment de les seves resolucions.
Crítiques a la sentència del Tribunal Constitucional
En la interlocutòria, Llarena mostra discrepàncies amb el to emprat pel Tribunal Constitucional en la seva argumentació. El jutge considera que la divisió existent dins del mateix òrgan sobre la interpretació de la llei d’amnistia aconsellava una major moderació en els qualificatius utilitzats.
Segons exposa, gairebé la meitat dels magistrats del Constitucional van avalar una interpretació similar a la del Tribunal Suprem, fet que, a parer seu, evidenciava la complexitat jurídica del debat.
