El debat sobre la presència del català a Europa torna a caure en sac foradat
- Els ministres d'Afers Europeus han tancat el debat en 7 minuts i, com era previst, no s'ha pres cap decisió
- El secretari d'estat de la unió europea, hauria evitat parlar de possibles bloquejos de l'ampliació de la UE, com havia insinuat el ministre Albares fa uns dies i ell mateix a l'entrada a la reunió
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
Els ministres d’Afers Europeus de la Unió Europea han tancat en només set minuts la discussió sobre l’oficialitat del català, l’euskera i el gallec sense arribar a cap acord. Alemanya, Suècia i Lituània han reiterat les seves reserves i han rebutjat vincular aquesta qüestió amb el procés d’ampliació del bloc comunitari.
La Unió Europea ha tornat a ajornar qualsevol decisió sobre l’oficialitat del català després d’una breu discussió al Consell d’Afers Generals celebrat aquest dimarts a Brussel·les. Segons fonts diplomàtiques, després de l’exposició de la delegació espanyola només han intervingut Alemanya, Suècia i Lituània. Els tres estats han reiterat que l’eventual reconeixement de les llengües cooficials espanyoles no s’hauria de relacionar amb el debat sobre l’ampliació de la Unió Europea.
“🗨️🗣️ El debat sobre la presència del català a Europa torna a caure en sac foradat.
— RTVE Notícies (@rtvenoticies) September 22, 2026
🇪🇺 Els ministres d'Afers Europeus tanquen el debat sense prendre cap decisió, tal com estava previst. pic.twitter.com/KN2NXgWQtK“
Rebuig a vincular-ho amb l’ampliació
Diversos representants europeus han expressat obertament el seu desacord amb la possibilitat de condicionar l’adhesió de nous estats a l’avenç de la proposta lingüística impulsada per Espanya.
El ministre lituà d’Afers Europeus, Sigitas Mitkus, ha qualificat d’“inacceptable” vincular l’oficialitat del català amb el procés d’ampliació. En la mateixa línia, Alemanya ha advertit contra la utilització de l’adhesió de nous membres com a eina de pressió en negociacions d’àmbit europeu.
Des de Suècia, la ministra Jessica Rosencrantz ha defensat que es tracta de dos debats diferents i ha insistit que la qüestió lingüística requereix encara una anàlisi tècnica més aprofundida entre els estats membres.
Espanya defensa que ja ha resolt els dubtes
Abans de la reunió, el secretari d’Estat per a la Unió Europea, Fernando Sampedro, ha assegurat que el govern espanyol ha aportat tota la informació necessària sobre les implicacions jurídiques i econòmiques de la proposta.
Sampedro ha afirmat que “no hi ha absolutament cap motiu per continuar posposant” el reconeixement oficial del català, l’euskera i el gallec. També ha defensat que aquestes llengües haurien de ser reconegudes abans de futures ampliacions de la UE.
Tot i això, ha evitat confirmar si Espanya estaria disposada a bloquejar processos d’adhesió de nous estats per pressionar la resta de socis comunitaris, una possibilitat que havia estat insinuada recentment pel ministre d’Afers Exteriors, José Manuel Albares.
Sense expectatives de resultats
L’escenari d’aquest dimarts ja apuntava a un nou ajornament. Abans de la reunió, diversos representants europeus havien expressat públicament les seves reserves sobre la proposta.
Entre ells, el ministre irlandès Thomas Byrne havia advertit que no esperava cap resultat concret de la trobada i havia recordat que el Consell de la UE ja disposa d’un dictamen jurídic sobre aquesta qüestió.
“🔴 L'oficialitat del català torna al Consell d'Afers Generals de la UE, però sense perspectives d'acord immediat.
— RTVE Notícies (@rtvenoticies) September 22, 2026
🇮🇪 La presidència irlandesa afirma que no s'espera cap decisió i recorda les reserves jurídiques expressades pels serveis legals del Consell. pic.twitter.com/OqFEdHOQzH“
Per ara, la petició espanyola continua sense reunir la unanimitat necessària per modificar el règim lingüístic comunitari, un requisit indispensable perquè les llengües cooficialsesdevinguin llengües oficials de la Unió Europea.
