Es compleixen 20 anys de l’assassinat d’Ernest Lluch a mans d’ETA. Un atemptat que va significar el rebuig definitiu a la violència. El principi de la fi s’havia començat a gestar 13 anys abans, amb la massacre d’Hipercor. Aquells 21 morts i 45 ferits, tots civils, van significar una línia vermella, que mai no s’hauria d’haver traspassat. ETA mateix va reconéixer l’error. Però ho va tornar a fer.
“De la fascinació a la repulsa”. Aquest és el viatge de sentiments provocats per la lluita armada d’ETA. En parlem amb el periodista Antoni Batista, amic personal d’Ernest Lluch, que ha escrit moltes cròniques del dolor. Batista ha seguit de prop durant 30 anys l’esdevenir d’ETA i ha donat veu a totes les parts, víctimes i activistes armats. Ho anomena “polifonia de fonts”. Així ha escrit un munt de cròniques periodístiques i deu llibres sobre ETA. L’últim l’acaba de publicar, “ETA i nosaltres”, on explica el “capítol català” de la història d’ETA. Però Batista val encara més pel que calla que pel que explica. Algun dia, d’aquí 25 anys, sortirà a la llum el seu “testament per a la Història”.
I anem fins al Sàhara, per conèixer de primera mà què està passant. Podem parlar de guerra oberta amb el Marroc? Els sahrauís diuen que sí, que estan farts d’esperar un referèndum d’autodeterminació que mai no arriba i que prefereixen morir en una guerra. Ens ho explica Ahmed Ettanji, president de l’agència de n otícies Equipe Média, al Sàhara occidental ocupat pel Marroc, on la repressió s’ha intensificat en els últims dies, arran dels fets al pas fronterer amb Mauritània de Guerguerat. L’Ahmed mateix és confinat a casa seva, envoltat per la Policia, que l’amenaça de detenir-lo.
