El sistema educatiu és un complex territori en el que mai plou a gust de tothom. Una matèria en la que els especialistes no es posen d'acord a l'hora de decidir la millor metodologia d'aprenentatge. Hi ha una obsolescència de la metodologia actual i així ho reflecteix Andreu Navarra a Devaluación Continua. Escriu en 1a persona, com a docent a diversos Instituts. Es queixa d'indulgència, de massa consentiment i d'una sobreprotecció innecessària que assenyala allò incorrecte comportament de nois i noies que confonen les institucions educatives amb casa seva. Fa un agut, fascinant i dramàtic retrat de l'ensenyament secundari.
No és un teòric prudent, sinó que observa als adolescents que tiren l'entrepà per no engreixar-se o als estudiants amb poc recursos que arriben a l'aula amb l'estòmac buit. No s'oblida del desordre i la violència inherent a les aules. Hi ha centres en els que impartir una classe és pràcticament impossible, perquè guanya el caos, l'agitació i el soroll extrem. També hi ha professors incompetents i desbordats. Posa el crit d'alarma a com la cultura del treball s'extingeix, el narcisisme floreix i molts alumnes només aspiren a ser famosos o youtubers.
Entrevistem a José Ramon Ubieto autor de Del Padre al Ipad, amb la col·laboració d'experts com Ramon Almirall, Fina Borràs, Lídia Ramírez i Francesc Vilà. Publicat a Ned Ediciones. Psicoanalista i psicòleg especialista en psicologia clínica estudia la relació i canvis entre families i xarxes en plena era digital. A través d'entrevistes a nois, noies, pares i docents i grups de discussió s'han recollit 200 opinions. Les xarxes socials suposen un suport al subjectes hipermoderns, orfes de referències, però al mateix temps mostren les seves fragilitats al situar cos i imatge com a elements centrals.
Mòbils a l'escola, porno online en adolescents, videojocs molt violents, aplicacions de control parental, adults hiperconnectats, algoritmes i intel·ligència artificial. Són transformacions que han arribat i proposen idees que permetin accedir a allò virtual sense renunciar a la presència ni allò singular de cadascú. La maternitat s'allarga i el paper de la mare cada vegada és més incert, dilemes ètics i legals. Una part de la funció que complia la familia i la jerarquia amb la que comptava, ha sigut desplaçada per les xarxes socials, amb els dispositius més horitzontals i en la connexió permanent.
José Ramon Ubieto ens parla de la difusió massiva de Fake News i l'ús tòxic de la xarxa. No hi ha atenció sense presència. La passió actual de nens i adolescents pels videojocs no és aliena al gaudi per repetició. Les opcions de multijugadors, la immediatesa de l'èxit i de la recompensa són factors que augmenten la dependència. Ubieto destaca que enlloc de prohibir cal apostar per regular. La prohibició no té sentit i és poc eficaç a més en aquesta època en què els càstigs ja no es sostenen en les velles creences del pare que tot ho pot.
