Para Montserrat Caballé hoy es uno de los días más emocionantes de sus carrera. La soprano acompañada de artistas, amigos y hasta de su propia hija, celebra los 50 años de profesión en el Liceo .Cinco décadas dando la nota y demostrando que es una de nuestras mejores voces.
La soprano Montserrat Caballé celebra este martes su debut en el Gran Teatro del Liceo hace 50 años con un concierto en el que estará arropada por el tenor Josep Carreras, los barítonos Carlos Álvarez y Joan Pons y su hija, la también soprano Montserrat Martí, entre otros.
Aquesta setmana "Moments" repassa la història del Gran Teatre del Liceu, un espai ple d'instants extraordinaris i també de tragèdies.
De la mà de Roger Alier, crític musical i expert en òpera, ens endinsarem dins de l'apassionant història del Liceu. També recordarem els moments més impactants i tràgics que ha viscut el teatre, com els dos incendis que ha patit, el de 1862 i el de 1994 i la bomba anarquista de 1893.
El vicepresident del Cercle del Liceu, Manuel Bertrand i Vergé, ens explicarà com era l'òpera segles enrere i els canvis que s'han introduït al llarg del segle XX. Comentarem els canvis que s'han produït, com per exemple, l'accés de tot el públic a l'òpera. Tot plegat presentat per Raül Díaz, que en aquesta ocasió conversa amb la jove soprano, Beatriz Jiménez.
A l'escenari del Liceu han actuat grans dives i divos del panorama operístic com Montserrat Caballé, Renata Tebaldi, Josep Carreras, Plácido Domingo, Enrico Caruso, Alfredo Kraus i Jaume Aragall.
El Gran Teatre del Liceu ha estat un escenari elitista i luxós, un símbol de Barcelona, un referent en el món de l'òpera i la gran casa de les veus líriques.
Cerca de 100 músicos, 74 cantantes en el coro y 70 técnicos. Es el montaje de la ópera que se ha estrenado este fin de semana en el Teatro Real, en Madrid: Lady Macbéth, de Shostakovich, un drama de pasiones con un complejo montaje.
El público disfrutó de la excepcional belleza de su voz, en más de dos horas de recital. Acompañado al piano por Vincenzo Scalera, presentó un repertorio variado, incluyendo una de sus piezas favoritas, "Che ascolto" de la ópera Otello, de Rossini.
Entrevistamos a la prestigiosa contralto y directora de orquesta Nathalie Stutzmann, durante su actuación en el último Festival de Torroella de Montgrí, en Girona.
En él la cantante francesa interpretó piezas de su disco de arias de Vivaldi, que el compositor italiano escribió para mujeres, aunque eran los castrati quienes solían cantar estos papeles.
Stutzmann nos habla de la orquesta que ella fundó, Orfeo 55, con instrumentos originales de la época barroca, y nos explica las características de su voz de contralto, la de registro más bajo de entre las mujeres, que ella emplea mientras la dirige.
También entrevistamos a Oriol Pérez Treviño, director de este importante festival de música clásica de la provincia de Girona que adquiere cada año más relevancia a nivel internacional.
Reportajes del director de orquesta ruso Valery Gergiev, de La pasión según San Mateo de Tomás Luis de Victoria, del último disco de Rosa Torres-Pardo y del último concierto de Carlos Kalmar con la Orquesta de RTVE. En el plató la violinista madrileña Ana Valderrama interpreta un tema de Ysaye.
Histórico de emisiones:
-22/03/2011
-23/08/2011
Aida va ser un encàrrec del govern egipci a Verdi per ser estrenada (1871) a l'Òpera del Caire, inaugurada de poc. Per això, a Aida hi ha també una voluntat, molt pròpia del segle XIX, de fer d'aquesta òpera un gran espectacle que rememorés la glòria i l'esplendor de l'antic Egipte: la marxa triomfal respon a aquest designi. Però Aida és, molt més encara, una òpera intimista dedicada a expressar sentiments d'amor, de gelosia, de nostàlgia o d'humiliació que els personatges viuen en intrigues d'alcova, emparades per la nit o ofegades entre les pedres de la seva propia tomba.
Són molts els impediments -enemistats entre famílies, conflictes de conviccions o d'interessos, odi entre pobles- que, en el drama romàntic italià, es poden interposar entre dos enamorats, però habitualment el seu sentit sempre és el mateix: mostrar la força d'un amor que no pot ser vençut per res ni per ningú. Aquest és el cas dels protagonistes d'aquesta òpera: Aida, la princesa etíop convertida pels egipcis en una esclava, i Radamés, el victoriós general que sotmet els etíops.
Aida se situa a Egipte -a «l'època de poder dels faraons», diu vagament el llibret- dins el marc d'una campanya militar dels egipcis contra els etíops que amenacen envair-los i que acaba amb la victòria egípcia i la captivitat del rei etíop Amonasro.
En aquest context, se situa l'amor del cap militar egipci -Radamès- i de l'esclava etíop Aida, filla d'Amonasro. Es tracta, doncs, d'un amor que aconsegueix superar l'odi dels vençuts pels vencedors i la diferència de posició social que separa els enamorats a la cort egípcia. Però el seu amor, encara, és més fort que les amenaces i les seduccions d'Amneris, la filla del rei d'Egipte enamorada de Radamès, i és capaç també de superar l'engany amb què Aida traeix Radamès al forçarlo a confessar els seus plans militars contra els etíops. Això comporta que Radamès sigui condemnat pels egipcis a ser enterrat viu, però l'amor d'Aida serà més fort que aquesta sentència i preferirà compartir la tomba amb ell que acceptar que la mort els separi.
Es el Congreso mundial más importante sobre este tipo de tecnología que abarca desde lo más sofisticados simuladores en tres dimensiones hasta complejos robots.
