Enlaces accesibilidad
arriba Ir arriba

Jordi Turull veu la retirada del projecte de pressupost de la Generalitat com "la cirereta del fracàs d'un acord d'investidura que estava més pensat pel poder pel poder i que prioritzava més els interessos de partit que els interessos de país". El secretari general de Junts per Catalunya acusa el Govern d'haver "jugat amb el país" i fer "xantatge": "Per l'enorme i total subordinació del president Illa han fet aquest vodevil". En una entrevista al Cafè d'idees amb Gemma Nierga, assenyala Esquerra després de la renúncia al traspàs de l'IRPF: "Mentre hi hagi ases, anirem a cavall". Explica que ara analitzaran si donen suport al suplement de crèdit: "El que demanem és no posar un pedaç. El president Illa ha de rectificar des de tots els punts de vista". Considera "manca d'ambició" batallar per recaptar l'IRPF, reivindica el concert econòmic i carrega contra el comunicat de PSC i ERC: "Amb el Govern d'Illa és quan hem reculat més nacionalment. Mai havíem tingut un president amb tan poca personalitat política". D'altra banda, alerta al govern espanyol que no votaran el decret anticrisi si barreja "naps amb cols" amb un altre decret òmnibus. Assegura que la direcció de Junts farà el que digui la comissió de garanties amb el cas de presumpte assetjament de Toni Comín, nega que hagi proposat a Artur Mas ser alcaldable per Barcelona i assegura que l'excandidat de Front Nacional Sergi Perramon que han incorporat a Manresa no defensa postulats d'extrema dreta.

El professor de Relacions Internacionals Javier Albarracín analitza els possibles desenllaços de la guerra entre Israel, els Estats Units i l’Iran, i planteja diversos escenaris, des d’un acord nuclear fins a un canvi de règim poc probable a curt termini. El conflicte evidencia profundes divisions dins de la Unió Europea i entre Europa i els Estats Units, alhora que genera tensions econòmiques i geopolítiques globals.

La portaveu d’ACNUR a Espanya, Paula Barrachina, detalla l’impacte devastador de les primeres setmanes de guerra a l’Iran i al Líban. L’organisme xifra en 3,2 milions els desplaçats interns a l’Iran i en prop d’un milió al Líban, amb moviments també cap a Síria. Tot i la gravetat de la situació, de moment no s’observen fluxos cap a Europa.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, retira els pressupostos per tenir més temps per negociar i aconseguir el suport parlamentari d'ERC. El pas l'ha acordat amb els republicans per seguir negociant.

El seu líder, Oriol Junqueras, insisteix en aconseguir la gestió de l'IRPF, però avui no l'ha fixat com a línia vermella. Per tant, està per veure quina serà la moneda de canvi. L'oposició acusa Illa de fer un paperot. El Govern es reunirà aquest dijous per aprovar un suplement de crèdit amb el que pretén garantir els serveis públics mentre no s'aproven uns nous comptes.

En marxa la compareixença de Salvador Illa al Parlament per parlar de la situació que atravessa Catalunya. El dia en què el Govern ha decidit retirar els pressupostos.

Habitatge, sanitat, educació i dependència. Són precisament els sectors que més queixes han derivat a la Síndica de Greuges.

Tercera jornada de protestes dels docents per rebutjar el pacte d'Educació amb CCOO i UGT i demanar millores laborals. Avui a l'Alt Pirineu i l'Aran, la Catalunya Central i a Ponent.

El Barça està obligat a guanyar el Newcastle per poder ser als quarts de final de la Lliga de Campions. Els blaugranes confien en el factor Camp Nou.

El Govern ha retirat els pressupostos dos dies abans del ple després d’un acord amb Esquerra per guanyar temps en la negociació. El president defensa la decisió com un exercici de responsabilitat i estabilitat, mentre l’oposició la considera un fracàs polític. Mentrestant, l’executiu aprovarà un suplement de crèdit de més de 5.000 milions d’euros per assegurar el funcionament de l’administració fins a tenir nous comptes.

La negociació dels pressupostos busca reforçar àmbits clau com l’habitatge, la sanitat, l’educació i la dependència, però són precisament aquests sectors els que acumulen més reclamacions. La Síndica de Greuges ha registrat 25.000 actuacions, una xifra rècord, amb llistes d’espera a l’alça i retards que arriben als 583 dies per una residència i fins a 8 anys per a serveis per a discapacitats. També alerta de l’augment de la pobresa extrema, la manca d’ajuts i el deteriorament del servei de Rodalies, amb un increment notable de queixes.

El Govern aprovarà demà un suplement de crèdit per garantir els serveis públics. Junqueras insisteix en la recaptació de l'IRPF, però no el posa com a condició per aprovar els comptes.

Crida de la Síndica de Greuges per reformar i transformar una administració diu tensionada i obsoleta que no dona resposta a les mancances en drets socials.

Tercera jornada de protestes de mestres i docents, avui a Lleida i la Catalunya Central.

El Barça està obligat a guanyar el Newcastle per ser a quarts de la Champions.

Els docents tallen diverses carreteres a Ponent, l'Alt Pirineu i la Catalunya Central en el tercer dia de vaga. Uns 150 manifestants han barrat el pas a l'A-2 a Alcarràs i un centenar llarg ho ha fet a la C-55 a Manresa. Altres vies on s'han fet talls són la C-16 a Berga, la C-59 a Moià i l'N-260 a la Seu d'Urgell. També s'ha fet una marxa lenta d'Osona al Bages per l'eix transversal.

La policia i els cossos de seguretat han reforçat la coordinació per evitar incidents abans, durant i després del partit.

Davant aquest escenari, el FC Barcelona ha activat mesures específiques per evitar la revenda i garantir que només els compradors autoritzats accedeixin al recinte. El club recorda que l’ús d’entrades no oficials pot impedir l’accés i fa una crida a la responsabilitat.

Per a l’oposició, aquest pas enrere del Govern respecte dels pressupostos és un fracàs i titllen d’espectacle les negociacions d’aquests últims dies amb Esquerra. Els Comuns veuen amb bons ulls el suplement de crèdit després de pactar amb l’executiu que inclogui els acords que havien arribat, mentre demanen renegociar els nous comptes. En canvi, Junts li demana a Illa que rectifiqui i el president els exigeix una oposició constructiva. 

Joan Subirats creu que la "radicalitat" del president espanyol Pedro Sánchez contra la guerra és "buscada electoralment i políticament": "L'està convertint en una veu a escoltar. Apareix com un líder que adopta posicions més clares". L'exministre d'Universitats destaca aquesta "capacitat de polarització" del Govern d'Espanya davant de l'auge del PP i Vox: "La radicalitat de la socialdemocràcia reforça la seva posició de govern". En una entrevista al Cafè d'idees amb Gemma Nierga, analitza la unitat de les esquerres que proposa el republicà Gabriel Rufián: "Tenim una distribució que té una lògica molt territorial i es requereix una articulació de caràcter de tot l'Estat". I veu "raonable" que el Govern hagi retirat els pressupostos: "Les eleccions andaluses i la garantia sobre l'IRPF no fa fàcil la posició del Govern central". Subirats presenta el llibre La brecha entre saber y hacer: "Els científics estan interessats en les preguntes, i els polítics estan interessats en les respostes. La connexió no funciona". "És molt difícil fer polítiques estratègiques perquè la primera reacció en contra és la dels que estan afectats negativament", afegeix, assegurant que la ciència també té ideologia. Creu que la democràcia està "en qüestió": "No és només votar cada cert temps, és també fer complir les promeses que la democràcia fa". I analitza l'auge de l'extrema dreta: "Hi ha un nivell d'acceleració tan brutal que la democràcia sembla lenta. Els que apareixen amb respostes fàcils, simples i ràpides són atractius".

Fissura a l'administració Trump per la guerra. Ha dimitit el director del Centre Nacional Contra el Terrorisme que en la seva renúncia assegura que l'Iran no representava cap amenaça imminent pels els Estats Units i acusa Israel de pressionar per atacar el país. A la secció d'Economia, el professor Josep Lladós analitza com tot plegat afecta les nostres butxaques i a les grans potències.

L'historiador i catedràtic d'Història Moderna a la UAB, Antonio Espino, analitza la ferida històrica que la colonització espanyola ha deixat en la societat mexicana, descrivint-la com un procés violent i profundament extractiu que va generar un gran patiment entre els pobles originaris.

L’expert critica els relats que idealitzen l’imperi i defensa la necessitat d’explicar la història amb rigor. Considera que el recent reconeixement d’abusos per part del rei pot ser un primer pas, però insisteix que caldria una disculpa formal per contribuir a tancar una ferida que encara avui continua oberta.