En esta sección del programa "Redes", Eduardo Punset responde a las preguntas de los jóvenes y los niños.
En esta ocasión, la pregunta formulada por los jóvenes Josep Albert y María es:
¿Crees que, para desarrollar mejor nuestro potencial, tendríamos que tener una educación orientada a la creatividad y desarrollo emocional?
Después de charlar con los especialistas que más saben sobre la mente y el cerebro, y a medida que hurgaba en el corazón de la gente para analizar lo que les pasaba por dentro, constaté que el verdadero y único poder residía en la mente.
En este programa especial, nos gustaría explorar algunos de las claves para enfrentar las grandes incertidumbres que acosan a los homínidos.
Imagina que el Sol mide 2 centímetros de diámetro. En ese caso, la Tierra apenas mediría como una mota de polvo y Plutón sería invisible. Si colocásemos el Sol en la portería de un campo de fútbol, la Tierra estaría a unos 2 metros y Plutón, en la otra portería.
Si ese campo fuera el Camp Nou, en Barcelona, ¿dónde crees que estaría Próxima Centauri, la estrella más cercana a nuestro sistema solar? ¿En las graderías? ¿En el aparcamiento del estadio? ¿En otro barrio? No, estaría mucho más lejos, un poco más allá de Madrid: en Talavera de la Reina.
El universo es asombroso y cuanto más sabemos de él, surgen más preguntas fascinantes. Punset viajó a Londres para charlar sobre los misterios del universo con el astrónomo y divulgador científico Stuart Clark.
En esta sección del programa "Redes", Eduardo Punset responde a las preguntas de los jóvenes y los niños.
En esta ocasión, la pregunta formulada por las jóvenes Alba y Cristina es:
¿Podrían perder su eficacia los antibióticos?. Y si esto fuera asi, ¿habrá moléculas sustitutas para estos antibióticos?
Si la ciencia tuviera templos, la casa de Darwin sería posiblemente una catedral. En este lugar, Darwin concibió su teoría de la evolución por selección natural y escribió su obra fundacional El origen de las especies.
En este ámbito histórico, Eduard Punset entrevistó a uno de los mayores expertos mundiales en biología evolutiva, Mark Pagel, de la Universidad de Reading y charlaron sobre cómo surgen las especies, sobre el significado del altruismo y sobre la evolución de las lenguas.
Histórico de emisiones: 17/04/2011
Eduard Punset s'ha assegut a la cadira de Gent de paraula per conversar sobre la vida però sobretot per parlar d'ell, de la persona que hi ha al darrere del divulgador científic, l'economista, l'advocat, l'ex-polític, el presentador de "Redes", l'autor de best-sellers i el professor universitari.
Parlem amb l'Eduard de si seria bo que la vida fos eterna, que no moríssim mai i respon convençut que no. "Si sabéssim que no hem de morir mai no gaudiríem la vida perquè no la viuríem amb tota la intensitat" encara que admet que tot i viure més que els ratolins, que viuen una mitjana de dos anys "segueix sent molt curt comparat amb els temps de l'univers".
Està convençut de la importància de l'estat d'ànim en la nostra salut perquè encara que no està demostrat científicament, els estudis més recents sobre immunologia parlen cada vegada més de la incidència dels factors psicològics en la vida de les persones. I afirma que "és molt important quan s'està trist, saber perquè s'està trist".
Els anys viscuts a fora
L'eduard Punset ha passat 20 anys vivint a l'estranger i quan va tornar va trobar un país sota una dictadura i amb una absoluta manca de reconeixement social. "El pitjor que pot passar a una persona és que no se senti reconeguda en el que fa i això és el que passava a Espanya quan jo vaig tornar". També admet que va tornar a casa "perquè trobava a faltar els bunyols". Repassem la seva estada als Estats Units com a becat i la vida en una família de classe mitjana amb qui va conviure durant 3 anys, els anys d'institut a North Hollywood, "les escapades amb els companys de classe per fer el que aquí s'anomena botellon i que ens perseguís la policia".
Viure la vida sense pressa
Descobrim que aquest anar per la vida tranquil, sense pressa no és buscat "i tampoc cap mèrit". És causa d'una herència familiar, una malaltia que produeix crisis d'arítmia quan la persona s'altera, i això l'ha fet anar més a poc a poc.
Repassem els seus anys viscut com a polític, primer com a ministre i després com a eurodiputat i admet que "No repetiria com a polític. La política és cosa de joves". Té clar que hem esperat massa dels polítics i massa poc de la gent del carrer i no creu que "els presidents de país ho passin malament perquè tenen feina. Qui ho passa malament és l'últim mono en l'escala social. Té clar que "un país que només es fixa en el turisme i l'agricultura no és un país amb futur" i que "els que ho són es preocupen de les teràpies cel¿lulars, de curar gent donant-li les cèl¿lules que els fan falta".
Passió per Tina Turner
Acabem com sempre amb música i descobrim la seva passió per Tina Turner a qui va tenir la sort de poder veure en un concert en directe a Central Park i que li va donar la lliçó de vida més optimista "no hi ha tempesta que pugui acabar amb la voluntat d'una persona" perquè Tina Turner va seguir cantant malgrat el xàfec que va caure aquell dia.
