Enlaces accesibilidad

L'humorista Carlos Latre: "Els fracassos són la sal i el pebre de l'èxit"

  • Imitador, humorista i actualment també presentador del concurs Letris a TVE
  • Repassem la seva trajectòria des dels inicis fent radiofòrmula i Crónicas Marcianas
  • Parlem de com prepara els personatges i com es cuida la veu
  • Actualment compagina la presentació de Letris amb "Yes we Spain is different"
  • Cristina Puig va entrevistar Carlos Latre divendres, 28 de juny, a La 2

Per
Gent de paraula - Carlos Latre - 28/06/2013

 Gent de paraula

Gent de paraula és un programa d'entrevistes personals, dirigit i presentat per Cristina Puig.

Cristina Puig és una periodista de llarga experiència al món de la televisió i una persona a qui agrada la conversa.

El programa defineix a la perfecció la mena de personatges que ella crida a seure al seu plató.

Gent de paraula s'emet els divendres, a les 20.30 hores, a La 2 de TVE a Catalunya

Ho diu un home que està acostumat a l'èxit. És Carlos Latre, actor, humorista, ha fet cinema, doblatge... i ara també és presentador de televisió al concurs Letris de TVE.

A partir del 4 de juliol torna al Coliseum de Barcelona amb el seu "Yes we Spain is diferent". Serà el comiat d'una gira que ha durat 3 anys amb un èxit aclaparador de públic i bones crítiques.

al principi era un purista de la imitació

Carlos Latre va començar a treballar a la ràdio amb només 17 anys. I amb 20 es va fer popular per les seves imitacions al late night Crónicas Marcianas.

Una carrera meteòrica, però on també ha conegut el fracàs en algun projecte. Això, segons Latre, l'ha ajudat a "tornar-me a posar al món". Els fracassos, afegeix, "són la sal i el pebre de l'èxit".

Gent de paraula - Carlos Latre: 'Els fracassos són la sal i el pebre de l'èxit'

5.000 hores de maquillatge al damunt

La seva capacitat per imitar és inqüestionable. I confessa que "al principi era un purista de la imitació". És a dir, intentava que li sortís la veu clavada al personatge que imitava.

vocalment em queda molt per descobrir

Però amb el temps ha après que hi ha casos que no cal que sigui perfecte, "només aconseguint el record de l'original i enfortint-lo amb un gest s'obté un bon resultat".

Per Latre, Crónicas Marcianas va ser la seva catapulta professional. Diu que va ser com la seva universitat, on va descobrir que la imitació podia ser una professió "6 anys d'universitat i quan vaig acabar va començar la meva feina"

A la seva carrera, Carlos Latre porta 5.000 hores de maquillatge, el doble a un plató i estudiant i preparant els personatges.

Però tot i això, en aquesta darrera gira de "Yes we Spain is diferent" té la sensació "que sóc al començament de tot". Continua amb ganes de fer moltes coses, "perquè vocalment em queda molt per descobrir".

Un nen hiperactiu. De llibre

Carlos Latre es confessa molt bon estudiant "fins que vaig descobrir el món". I és fàcil imaginar-se'l disfressant-se de petit i fent conya, "perquè a la meva família ens agrada disfressar-nos".

a la meva família ens agrada disfressar-nos

Diu que de petit era hiperactiu. "I si fos nen avui, seria de llibre", explica amb un somriure entremaliat.

En això no ha canviat massa: "el meu cap va molt ràpid i em costa desconnectar".

Fins i tot dormint. A la tauleta de nit sempre hi té una llibreta on apunta coses quan li ve la inspiració encara que dormi.

el meu cap va molt ràpid i em costa desconnectar

També es defineix com "un neuròtic" abans de sortir a escena. "Un farmacioles" perquè sempre porta tota mena de pastilles per la gola al damunt. I ens descobreix un petit secret: al costat de l'escenari té un humidificador "perquè cada vegada que entro aprofito per fer bafos a la gola".

És la seva manera de conservar la veu.

Gent de paraula - Carlos Latre: 'Si avui en dia fos un nen, seria de llibre. De petit era hiperactiu'

Fer un paper dramàtic, un objectiu futur

Latre també té molt clar que en un futur s'imagina "fent un paper dramàtic". I confessa una cosa que pocs saben "he fet un Shakespeare a Londres i teatre a clàssic".

poc a poc...al públic li has d'anar donant coses diferents sense deixar de ser tu

N'és perfectament conscient que voler fer un paper dramàtic pot sobtar al seu públic perquè "el públic espanyol és molt conservador i no els pots canviar les coses de cop". Però tot arribarà, "poc a poc...al públic li has d'anar donant coses diferents sense deixar de ser tu".