Víctor Amela, a 'Noms propis'
- El periodista i escriptor comença una nova aventura professional com a presentador del programa 'Ho has vist?!' a TVE Catalunya
- "La meva feina m'ha salvat la vida. Seria molt avorrit si l'únic que hagués fet en 35 anys és estar assegut darrere una taula a la redacció. M'hauria mort, segur, abans"
'Noms propis' és el programa d'entrevistes en profunditat de TVE Catalunya amb convidats amb una filosofia de vida optimista i amb la capacitat de contagiar-la. S'emet els dimarts a La 2 i està dirigit i presentat per Anna Cler, amb realització d'Esther Martínez i producció d'Amelia Tabernero.
Víctor Amela visita 'Noms propis', programa dirigit i presentat per Anna Cler, amb qui repassarà la seva trajectòria professional. "El meu nom me l'he guanyat treballant i escrivint les meves columnes i les meves entrevistes. Som tot el que ens han explicat, el que hem estudiat, el que hem llegit i el que hem vist a la tele. Si m'extirpes tot el que jo he après mirant la televisió, seria més ximple. S'ha de saber ser agraït".
El periodista i escriptor, col·labora en diversos mitjans de comunicació i actualment presenta el programa 'Ho has vist!?' a TVE Catalunya. Durant anys ha compaginat la crítica televisiva amb les entrevistes en profunditat en el diari en el qual treballa habitualment, una feina que l'omple: "Aquesta feina m'ha salvat la vida. Seria molt avorrit si l'únic que hagués fet en aquests trenta-cinc anys és estar assegut darrere una taula a la redacció de La Vanguardia. M'hauria mort, segur, abans. He tingut l'oportunitat de col·laborar en una emissora de ràdio, en un programa de televisió, conèixer gent diversa i trepitjar altres àmbits. Això a mi em dóna vida. Quan em llevo al matí, m'adono que faré moltes coses, algunes sé quines són i altres no. Això és meravellós".
Víctor Amela va néixer a Barcelona fa 58 anys. En la seva faceta d'entrevistador ha fet prop de 2.000 entrevistes en quinze anys, un gènere que sempre ha estat molt satisfactori per a ell perquè "n'hi ha que són lliçons que m'emporto per tota la vida. A les entrevistes, sempre tinc l'ambició d'omplir forats esbrinant el que no se sap d'una persona. Intento que em digui coses que no tan sols m'interessin a mi, sinó que li puguin interessar a la meva mare, a un veí o a un amic. Les preparo durant tot un dia perquè primer has de llegir sobre la persona per no preguntar el que ja han preguntat altres. Quan les acabo marxo cap a casa i trio la meva història fent un muntatge, buscant un efecte i, en funció d'allò que jo vull, organitzo el material. Això és tan bonic que no vull fer una altra cosa a la vida. Això és plaer pur, és poder, és creativitat".
