Matí a 4 Bandes - Els secrets de Blade Runner. Històries Clíniques, l'osteòpata, David Ponce
22 maig 2012
El Jaume Garcia ens desvetlla els secrets de Blade Runner i a les Històries Clíniques, l'osteòpata, David Ponce i la relació entre les emocions i el dolor.
En referència al que penseu discutir en el program de demà 23 de maig us passo una octaveta que s'ha repartit a les últimes movilitzacions:
barcelona.indymedia.org/newswire/display/445567/index.php
us poso només una part de la octaveat que podeu llegir sencera al link ja que no hi caven més caracters.
Potser no t¿agrada que algunes llencem pedres, trenquem aparadors de bancs i immobiliàries, de tendes de moda i grans empreses; potser no t¿agrada que sentim odi. Potser penses que així no es canviaran les coses però...de veritat penses que els atacs del capitalisme s¿aturaran amb bones paraules o intentant convèncer a les empresàries i dirigents que no és ¿bo¿ explotar-nos tant? Elles ens diran que si que és bo: és molt bo per les seves butxaques! ...i és cert: el que és bo per a elles és dolent per a nosaltres! [...]
Potser segueixes pensant que tapar-se la cara és de covards i que el que s¿ha de fer és aguantar estòicament els cops i els trets de la policia. Potser ho penses però...Quants morts més caldran a mans de la policia, quants ulls menys, quantes fractures, quants blaus, quants processos oberts, quants multes per adonar-nos que les seves lleis protegeixen els seus privilegis i que tenen absoluta impunitat? [...]
---
està clara la política de l'estat de blindar-se i protegir-se de les que no abaixen el cap i planten cara, i seguir permetent que estafadors de guant blanc no passin ni una nit a la garjola. ni mossos encaputxats i sense identificar...
Afegeix comentari ↓
En referència al que penseu discutir en el program de demà 23 de maig us passo una octaveta que s'ha repartit a les últimes movilitzacions: barcelona.indymedia.org/newswire/display/445567/index.php us poso només una part de la octaveat que podeu llegir sencera al link ja que no hi caven més caracters. Potser no t¿agrada que algunes llencem pedres, trenquem aparadors de bancs i immobiliàries, de tendes de moda i grans empreses; potser no t¿agrada que sentim odi. Potser penses que així no es canviaran les coses però...de veritat penses que els atacs del capitalisme s¿aturaran amb bones paraules o intentant convèncer a les empresàries i dirigents que no és ¿bo¿ explotar-nos tant? Elles ens diran que si que és bo: és molt bo per les seves butxaques! ...i és cert: el que és bo per a elles és dolent per a nosaltres! [...] Potser segueixes pensant que tapar-se la cara és de covards i que el que s¿ha de fer és aguantar estòicament els cops i els trets de la policia. Potser ho penses però...Quants morts més caldran a mans de la policia, quants ulls menys, quantes fractures, quants blaus, quants processos oberts, quants multes per adonar-nos que les seves lleis protegeixen els seus privilegis i que tenen absoluta impunitat? [...] --- està clara la política de l'estat de blindar-se i protegir-se de les que no abaixen el cap i planten cara, i seguir permetent que estafadors de guant blanc no passin ni una nit a la garjola. ni mossos encaputxats i sense identificar...