Llibres, píxels i valors   Llibres, píxels i valors - 5 de novembre de 2017 05/11/2017 27:03

Aquest diumenge hem començat parlant de refugiats que esperen que els acullin. Són uns 6.500 sol·licitants d'asil, però nos són una xifra, sinó històries humanes de gent procedent d'Afganistan, Síria, Iraq o Eritrea que han arribat a l'illa de Lesbos fugint dels bombardejos. Després d'una travessia llarga alguns són traslladats al camp de Moria, un camp de transició on estudien si són candidats a sol·licitar protecció internacional. Moria està al límit de la seva capacitat i la majoria de les ONG's que hi treballen parlen d'un punt de tensió.

Entrevistem a Aída Pallarès i Manuel Pérez, autors d'un assaig recomanable "El carrer és nostre" editat per Raig Verd dins la Col·lecció Ciclogènesi. També ens acompanya la seva editora, Laura Huerga. Un viatge per la història recent de les arts de carrer i un parèntesi per pensar on són. Un treball confegit per entendre què són i què signifiquen a través dels articles d'experts en àmbits com l'arquitectura, l'antropologia, l'urbanisme o la cultura.

"El carrer és nostre" és un acte de reconeixement a la creació a l'espai públic. Un relat que no vol ser un catàleg de nostàlgies sinó que s'ha de naturalitzar la presència i reclamar la importància de les arts de carrer. Al carrer les jerarquies es desdibuixen, tothom mira i és mirat. El carrer és nostre malgrat que l'intentin limitar amb regulacions i restriccions.

Un llibre que recorre la història d'Els Comediants, de Tortell Poltrona, de la Fira de Tàrrega, la Fura dels Baus o el músic trencador, Carles Santos. Al carrer les convencions teatrals desapareixen. El públic, els espectadors i els vianants es confonen i canvien de rol. El públic es torna actiu i pren decisions. Quan hi ha activitat al carrer sempre es produeix tensió i oportunitat. La Cubana crearia escola perquè les reaccions i comentaris del públic no només formen part del muntatge sinó que transformen l'acció.

A les arts escèniques, el lloc és compartit i ens corresponsabilitza, un espai de trobada en la que l'obra no acaba, el públic se l'emporta i la fa seva. Al camp de les arts de carrer hi haurà crisi i moments complicats. Fins a l'actualitat on hi ha noves necessitats, nous dispositius i tècniques per a renovar el seu llenguatge. Hi ha relleu generacional però encara cal recuperar el carrer. L'espai on no hi ha jerarquies, on deixem de ser espectadors i passem a l'acció.

Llibres, píxels i valors
Más opciones