Quan Joaquim M. Puyal ens va ajudar a fer la primera declaració de la renda
- La primera declaració de la renda la vam presentar el 1979, en paper, sense ordinador i mig espantats
- Ho recordem amb l'Arxiu de TVE Catalunya fins i tot Joaquim M. Puyal ens va ajudar amb un capítol de Vosté pregunta
FRANCESCA PUIG
La declaració de la renda, encara que no ho sembli, no s'ha fet sempre: és del 1978. RTVE Catalunya va contribuir a ficar-nos la normativa i la por al cos amb diferents programes informatius. El coneixement de la llei i les sancions hi van fer la resta. I una de les cares més seguides a Catalunya per a treure'ns de dubtes va ser la de Joaquim Maria Puyal.
Al seu programa Vostè pregunta va ser on molts van sentir a parlar per primera vegada, i de la manera més planera possible, de conceptes com persona física o jurídica, patrimoni, desgravació, deduccions... Aquesta entrevista es fa emetre en directe el 25 de maig del 1979.
El 1982 Puyal continuava amb la seva ajuda als espectadors. Per treure'ls de dubtes fiscals, va convidar l'economista Francesc Xavier Santaló Sors. Se'n conserva només un fragment.
Un debat amb experts per saber si cal o no fer la declaració de la renda
Ara no seria impensable un debat sobre la declaració de la renda, però gairebé tothom té clar si ha de presentar o no la declaració de la renda. El debat que va interessar i molt el 1980 va ser el que va presentar Joan Castelló Rovira al programa De bat a bat, que tractava qüestions de gran abast.
Ja feia un any que existia la declaració de la renda i la pregunta bàsica continuava sent "l'he de fer o no?". A l'espai hi van parlar tres experts, el professor mercantil Josep Maria Brasé, l'assessor fiscal Antoni Fernández Teixidó i l'assessor laboral Vicenç Cardellach.
Com sempre, recordem el passat amb el nostre arxiu històric i el podem veure. Us agradarà descobrir, si sou prou joves, com s'ho feien els treballadors d'Hisenda amb la tecnologia de 1980: impressores de paper continu, ordinadors grans com una nevera americana i molta més paciència. També per part dels contribuents, és clar.
La inspecció que va tocar Manresa i va empipar el comerç
Manresa va viure uns dies de nervis i malestar quan Hisenda els va fer servir per alliçonar el país sencer: una prova pilot del pla del govern espanyol en la lluita contra el frau fiscal. Les imatges de la capital del Bages d'aquells dies a l'Arxiu de TVE Catalunya mostren les zones comercials, com ara el carrer Sobrerroca, el carrer del Bruc o la carretera de Cardona, amb aparadors a les fosques. Era l'hivern de 1983, Hisenda va ordenar fer-hi inspeccions fiscals escrupoloses. El toc d'atenció va aixecar una polèmica que va durar dies i dies. Fins i tot l'alcalde, Joan Cornet, va rebre amenaces de mort.
Cornet va declarar a TVE que donava suport a les inspeccions i que si l'ambient era tens era per culpa de l'oposició política. Els propietaris dels establiments, tal com va explicar el president de la Unió de Botiguers i Comerciants de Manresa, Joan Parcerisa, van condemnar les amenaces a Cornet, però van decidir mobilitzar-se. Segons Parcerisa, l'ajuntament els havia comunicat que es revisarien les llicències fiscals, i que en realitat se'ls va sotmetre a un estudi exhaustiu de tots els impostos que els afectaven. Els informatius van preguntar també l'inspector d'Hisenda Xavier Santaló, segons el qual d'inspeccions, Hisenda en feia a tot arreu.
