Tàpies explicat per Tàpies: les entrevistes d'un artista universal
- Antoni Tàpies, admirat, respectat i reconegut a tot el món, va néixer fa 100 anys, el 13 de desembre del 1923, a Barcelona
- Us oferim entrevistes inèdites i documentals on el pintor explica la seva vida i l'evolució de la seva obra
FRANCESCA PUIG
Antoni Tàpies va fer cas de coneixences, va viatjar i va viure amb interès els fets històrics que el van envoltar. Així, va esdevenir un dels grans, un artista català i universal d'obra admirada, respectada i reconeguda. En commemorar els 100 anys del seu naixement, el 13 de desembre del 1923 a Barcelona, us convidem a escoltar les entrevistes de TVE Catalunya, és a dir, Tàpies explicat per Tàpies.
Com va evolucionar com a artista?
El seu pare volia que estudiés Dret, però les setmanes de reflexió, de jovenet, malalt, ingressat a un sanatori, li van canviar el futur. Tàpies en parla a la conversa amb Terenci Moix a Terenci a la fresca. Ho teniu damunt aquestes ratlles. Pel pimtor, va ser determinant viure les avantguardes, l'amistat amb Joan Brossa, la vitalitat de les esquerres, les esquerres a França, la política i també la política cultural, que defineix com ben diferents.
A la sèrie Tal com són, Antoni Tàpies explica com va evolucionar vitalment i artísticament, en el pas del surrealisme a l'art abstracte. I de l'impacte dels fets històrics: la proclamació de la República, la guerra, la censura del franquisme i la participació en la Caputxinada.
També ens presenta la seva família -i fa referència a l'avi Francesc, dirigent i fundador de la Lliga Regionalista-, ens du al seu pis de Barcelona i a la masia de Campins. A les declaracions, el director Pere Portabella, company d'escola, l'editor Xavier Folch i el poeta Pere Gimferrer. A les imatges, Tàpies xerra amb Josep Tarradellas i amb el poeta J.V. Foix. Quan conversa amb Brossa, el poeta li fa trucs de màgia.
Què preocupava més Tàpies?
L'artista barceloní va buscar refugi al Montseny per a passar llargues temporades. Li sabia greu que s'hagi malmès la natura i la fabricació d'armes, que provoca violència arreu. Profunditzem en el seu pensament amb una entrevista sencera, inèdita, enregistrada per a L'Informatiu, sobre l'exposició 'Obra recent', que presentava el desembre del 2004 a la Fundació Tàpies.
A l'inici, la periodista pregunta a Tàpies si hi ha res que no es pugui representar. L'artista li contesta que això per a ell, és un malson.
Quan es va sentir maltractat?
La retrospectiva de Tàpies, l'any 1980 a Madrid la veu com un fet polític, perquè ha estat oblidat durant dècades. No només ell, rebla, sinó tota la cultura catalana. A l'entrevista de Claudi Puchades a la revista cultural Signes, el pintor fa referència a la duresa dels anys 40 a Catalunya i de com va aconseguir evolucionar en aquells temps foscos, gràcies a l'expressivitat i l'estètica.
Què era un quadre per a Tàpies?
Poc després d'aquesta mostra a Madrid, Tàpies va exposar a la Galeria Maeght. Va ser ocasió per demanar-li què era per a ell una pintura, més enllà d'una obra artística: reflexió sobre la realitat, comunicació i expressió de l'estat d'esperit. I sempre amb un sentiment que el feia sentir viu: l'afany de superació.
TVE Catalunya va realitzar un especial Antoni Tàpies, 75 anys, amb les seves declaracions i amb les imatges de dibuixos al carbó que anava fent durant el programa. És una producció del 1998 en què parla de l'aventura de l'art, de com aconseguia superar la pèrdua dels seus mestres, l'exili interior i el dels intel·lectuals del país a l'estranger, la foscor del franquisme i les guerres el segle XX. Tàpies buscava signe i símbol com a expressió de l'inconscient humà. Caminant al voltant del llenç, a vegades durant hores, Tàpies aconseguia concentrar-se.
Com volia Tàpies que el recordem?
En una altra entrevista, vam preguntar Tàpies com li agradaria que fos recordat. Va recordar Picasso i Miró i va parlar de com s'ho feia perquè li arribés la inspiració: ho tenia ben clar!
