Les bandes sonores i Los Mambo Jambo
- La banda reivindica la música instrumental com a llenguatge universal
- Interpreten en directe quatre temes del seu últim àlbum 'EXOTIC RENDEZVOUS'
- No et perdis el programa sencer sobre LOS MAMBO JAMBO a RTVE Play Catalunya
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
L’altre dia estàvem recordant bandes sonores de pel·lícules que, sense adonar-nos, han marcat etapes de la vida. Aquelles que, quan sonen els primers acords, tothom recorda i sent que s’endinsa en un món ple de fantasia. És més que raonable, que en sentir les cançons que han marcat moments importants, hom es traslladi al moment en què les va viure per primera vegada.
Los Mambo Jambo fan música instrumental. Defensen que forma part d’un llenguatge universal sense el qual no es podria fer arribar un missatge tan lluny. La música cantada, pels membres de la banda, destapa tots els secrets abans que arribi als oients i puguin desxifrar-la. Per no parlar dels tòpics que persegueix que, si no és l’amor, serà la mort, la tristesa o l’alegria de sentir un món nou.
Los Mambo Jambo rtve catalunya
Què esperar d’una lletra que et dona totes les solucions sense demanar res a canvi? El quartet format per Dani Nel·lo, Daniel Baraldés, Ivan Kovacevic i Antont Jarl demostren que poden transmetre tot el que fa una lletra a través dels seus instruments i la seva posada en escena. Què seria del enfonsament més famós del planeta sense la seva banda sonora de fons? O del superheroi més fosc sense la seva presentació inicial?
Però anem una mica més enllà. La música instrumental, com defensen Los Mambo Jambo, demana una investigació extra per reconèixer les emocions i sensacions que transmet. A més, tothom sap quina és la cançó que acompanya ‘Misión Imposible’ però molt pocs sabran dir-ne l’autor.
Què seria de les bandes sonores sense la música instrumental?
Si parlem de les generacions d’abans dels 80’ podem trobar bandes sonores de pel·lícules icòniques com: ‘Lo que el viento se llevó’ (1939), ‘Casablanca’ i el seu piano (1942), ‘La Naranja Mecánica’ (1971) o ‘Jesucristo Superstar’ (1973).
Qui no recorda, a partir dels anys 80, ‘Top Gun’ (1986), el famós ball d’en Patrick Swayze i la Jennifer Grey a ‘Dirty Dancing’ (1987), el superheroi del ratpenat ‘Batman’ i la seva entrada en escena (1989).
I si parlem amb els mil·lennials ben segur no poden deixar de somriure quan parlem de ‘El Guardaespaldas’ i el seu saxo (1992), els bombons d’en ‘Forrest Gump’ (1994) o la guardonada banda sonora de ‘El Rey León’ (1994) d’en Hans Zimmer. En aquesta llista de bandes sonores tampoc hi poden faltar, ‘Tarzán’ de Phil Collins, ‘Titanic’ de James Horner (1997) i 'La vida es bella' de Nicola Piovani (1997).
I John Williams que va destacar d'entre tots els autors per haver composat les bandes sonores de 'Tiburón' (1975) guardonada amb un Globus d'Or, 'Star Wars' (1977), 'Superman' (1978), 'La Lista de Schindler' (1993), i a l'any 2005, 'Memorias de una geisha' que també fou guardonada.
Viatges cap a entorns plaents
Aquestes músiques provoquen un viatge mític que permet a tothom qui el fa: recordar i endinsar-se en un entorn plaent. Un temps que et fa sentir a gust i segur i que no t’importaria tornar a mirar-les de nou.
El fet d’haver d’investigar l’autoria de les músiques fa que la instrumental sigui menys reconeguda i estigui, en termes de mercat, per sota de la cantada. Però, es pot triomfar sense un cantant que encapçali una formació?
Actuació en directe de Los Mambo Jambo rtve catalunya
Los Mambo Jambo porten des del 2009 als escenaris nacionals i internacionals. Italia, França, Austria, Noruega son només alguns dels països on han fet sonar el seu saxo, la seva guitarra, el seu contrabaix i la seva aclamada bateria. Una carrera professional que els ha portat a crear un show perfecte per portar la música instrumental a un altre nivell. Un espectacle mesurat que, així i tot, deixa espai perquè els intèrprets puguin jugar amb els seus instruments i connectar amb el públic.
Perquè si ens posem a pensar amb el nostre entorn en músiques mítiques que ens hagin acompanyat, és molt probable que ens vinguin records de les melodies més emblemàtiques i no tant de les lletres.
