Enlaces accesibilidad
Llum verda a la ILP

El Parlament aprova blindar per llei la rebaixa de taxes universitàries

  • Estudiants i Govern ho celebren i el SEPC demana que la ILP sigui l'"inici" cap a la gratuïtat
  • Els preus públics es reduiran de manera "progressiva" durant els tres anys següents fins a assolir un únic preu
  • ERC, Junts, VOX, CUP i PPC hi han votat a favor i PSC, els comuns i Cs s'hi han abstingut

Per
Estudiants i Govern celebren que el Parlament hagi aprovat blindar la rebaixa de les taxes universitàries

El Parlament ha aprovat blindar per llei la rebaixa de les matrícules universitàries, donant llum verda a la ILP d'universitats. El text fixa, a través d'una disposició transitòria, que s'han de reduir els preus públics de manera "progressiva" durant els tres exercicis econòmics següents a l'aprovació de la llei, fins a assolir un únic preu en els estudis de grau "igual o inferior" al preu més baix dels fixats en el decret dels preus universitaris per al curs 2021-2022. Això serien al voltant d'uns 17 euros per crèdit.

Afegeix que hi ha d'haver un preu únic en els estudis de màster igual o inferior al 70% del preu fixat pel mateix decret. ERC, Junts, VOX, CUP i PPC hi han votat a favor i PSC, els comuns i Cs s'hi han abstingut.

El 2020 el Govern va establir una rebaixa dels preus públics universitaris del 30%, ara aquesta rebaixa ha quedat blindada per llei. A més, s'incorpora l'equiparació dels preus a la banda baixa per a tots els graus. El decret actual marca un preu d'uns 17 euros per crèdit en els graus amb coeficient A, uns 25 en els B i d'uns 27 en els C. Segons el text aprovat aquest dimecres, en tres anys tots els graus han de tenir un preu per crèdit igual o inferior a aquests 17 euros.

Accés universal a la universitat

La voluntat de la ILP era determinar un marc català dins del sistema de preus fixats per l'Estat amb l'objectiu de vetllar per l'accés universal a l'ensenyament universitari. En concret, estableix la modificació de la llei d'universitats vigent en aquest sentit des del 2003. El text concreta que el Govern ha d'impulsar polítiques d'igualtat per mitjà de l'oferta de beques, ajuts i crèdits als estudiants. També amb el desenvolupament d'una política destinada a salvar les barreres socials, econòmiques i geogràfiques, amb mesures que facin més assequibles els preus de residència, menjador i transport.

Així, fixa que els preus dels serveis acadèmics universitaris han de seguir un model de tarifació social, amb reduccions en els trams de renda més baixos que siguin superiors als llindars de les beques de règim general.

El text aprovat marca també que les reduccions anuals que es facin han d'anar acompanyades dels recursos suficients per a assumir aquesta mesura sense perjudicar l'estabilitat pressupostària ni la prestació del servei per part de les universitats.

Una demanda històrica pels estudiants

L'aprovació de la ILP ha arribat al Parlament després que es posés en marxa el 2019 i el 2020 es certifiquessin més de 62.000 signatures. La portaveu de la comissió promotora, Anna Rosselló, ha criticat la "manca de voluntat política" durant anys i la "repressió política i policial" que ha patit el moviment educatiu en defensa de la universitat pública. Amb tot, ha considerat que l'aprovació de la ILP és la culminació d'una demanda històrica i la consumació d'un consens social que permet avançar en el dret a l'educació superior. Roselló ha apuntat que aquest és un primer pas en benefici de l'equitat però ha recordat que cal anar més enllà, per eliminant el "càstig" per segones i successives matrícules. Això últim ho proposava la CUP a través de dues esmenes, que no han tirat endavant.

L'articulat i la resta de disposicions han rebut els vots a favor de tots els diputats, a excepció dels del PPC.

Crítiques del PSC i els comuns

Tot i el consens en la necessitat de rebaixar els preus públics, els grups parlamentaris del PSC-Units i En Comú Podem han acusat al Govern de no complir l'acord establert en la conferència estatal sobre l'assoliment d'un preu de 18,46 euros per al curs 2022-2023.

En aquest sentit, el diputat socialista David Gonzàlez ha acusat el Govern d'incompliment d'aquest acord. El diputat ha rebutjat acceptar que l'objectiu sigui anar més enllà d'aquests 18 euros en tres anys, perquè ha apuntat que preval que l'any que ve els estudiants catalans continuaran pagant més que la resta d'alumnes de l'estat espanyol.

Des dels comuns, han afirmat que el que s'ha aprovat és un "compromís de mínims" i ha justificat la seva abstenció per no avalar que el Govern faci "'trilerisme' comptable" i no apliqui la rebaixa acordada al conjunt de l'estat.

El diputat de la CUP Dani Cornellà ha agraït al moviment estudiantil la feina fins arribar a l'aprovació de la ILP però ha defensat que caldria anar més enllà i retirar tots els "obstacles" d'accés i permanència en els estudis superiors, en relació als preus per segones matrícules i successives.

Proposta acord al pressupost

Des dels partits del Govern, però han defensat que la proposta plantejada és la "realista" d'acord amb la disponibilitat pressupostària i per això no han donat suport a les esmenes de la CUP. Judith Toronjo, per part de Junts, ha defensat que es tracta d'una proposta "ponderada" que incorpora la rebaixa dels preus i compensa econòmicament les universitats. Per part d'ERC, Pau Morales ha insistit que les mesures són sòlides "perquè es podran aplicar" i ha criticat l'acord impulsat per l'exministre Manuel Castells sense habilitar recursos que el fessin possible.

Des de VOX, Manuel Jesús Acosta ha explicat el seu vot afirmatiu tot i considerar que la proposta era "molt menys ambiciosa" del que caldria. El portaveu de Cs Nacho Martín Blanco ha dit que la rebaixa és un "imperatiu moral" i ha lamentat l'"equivocació" en les prioritats del Govern en matèria educativa els darrers anys. Per últim, la diputada del PPC Lorena Roldán ha criticat que Catalunya assolís les taxes universitàries més altes arreu de l'estat espanyol i ha defensat la seva abstenció perquè la proposta "no és suficient".