El silenci musical com a peça clau per Xarim Aresté
- L'artista de Flix ens mostra la importància del silenci i la naturalesa en la música
- Interpreten en directe 'BRILLA PER TU', 'JA NO HI ETS' i ''PLE D'AMOR' entre d'altres
- No et perdis el programa sencer sobre Xarim Aresté a RTVE Play Catalunya
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
“Tot el que fem és música”. Així comença una actuació del compositor estatunidenc John Cage l'any 1952 en la qual el silenci és el protagonista. Una obra d’art que ja s’avançava a la saturació de soroll que patiria la societat en un futur. I és que, actualment, vivim acostumats a sentir sorolls a tota hora i qualsevol espai de temps en silenci ens provoca incomoditat, nervis i fins i tot angoixa. Per en Xarim Aresté, el silenci és l’origen de qualsevol sensació i sense ell la música seria impossible.
Xarim Aresté: "Sense silenci la música seria impossible"
Així doncs, ens trobem una televisió encesa que ningú mira, la ràdio que fa companyia o el plaer de treballar en un entorn concorregut o amb música. Moments en què es podria gaudir del silenci, però es força qualsevol mena de soroll per no enfrontar-s’hi. I, en contraposició, l’auge de la meditació com a forma de recuperar la presència i sentir el que necessita el nostre cos envoltant-nos de silenci.
El silenci, tot un fenomen
El silenci és tot un fenomen que, per l’artista que ens acompanya aquesta setmana, és la clau en el món musical. Xarim Aresté és un virtuós de la música que es mou entre la naturalesa i l'harmonia per desxifrar la cançó que és la vida. Dins del món de l'univers, troba la inspiració necessària per escriure les seves lletres.
Xarim Aresté en un moment de l'actuació rtve catalunya
L’autor considera que abans del Big Bang, l’origen de l’univers, tot era silenci. I tot el que s’ha creat arran de quan va acabar el silenci és fruit de la música. La música és un univers en si mateixa.
En Xarim creu fermament que necessitem el silenci per entendre les sensacions i transmetre-les a través de la música. Però què representa el silenci en l’art?
Què representa el silenci en l'art?
Molts compositors i cantants s’han referit al silenci en les seves creacions com a part indispensable de la música juntament amb els tons, l'altura, els timbres, els acords, els tempos... Tenim per exemple, la cançó de ‘Silencio’ de Jorge Drexler, ‘Faith’ de George Michael que contenen un tall en sec de la melodia i de qualsevol instrument i que dona peu i força al que ve després. Artistes actuals com Rosalia o C. Tangana fan ús d’aquest recurs per potenciar la seva sonoritat. Tanmateix, en l’actualitat representa un afegit o un problema?
Si centrem l’atenció en els minuts de consum de música i sobretot pel que representa als canals com la ràdio, els concerts en directe o la música en streaming podem veure que aquest recurs podria considerar-se problemàtic sense un suport visual. Actualment, es relaciona el consum de música amb una producció audiovisual que l’acompanya i li dona sentit. Però, què faríem si sintonitzem una cadena i hi ha 10 segons de silenci? Si el Spotify deixés de sonar per un moment? Probablement, el primer pensament seria que ha fallat la connexió i canviaríem de canal o de cançó.
Com si un escriptor s’enfronta a un foli en blanc, el músic ha de tenir l’oportunitat d’omplir el pentagrama amb les seves creacions i saber que l’absència de so és també part de la cançó i, per tant, com diria en Xarim, part de la vida. És per aquest motiu que l’artista ens convida a sentir la naturalesa i basa gairebé totes les seves creacions en aquesta. Una font d’inspiració, en la que molts cops el silenci regna sobre el soroll.
Xarim Aresté i la seva banda a 'Efecte Collins' rtve catalunya
Quina importància té el silenci en el nostre dia a dia? Quina connexió sentim amb la naturalesa? En Xarim Aresté ho té clar, la música i el silenci ajuden l’ésser humà a cooperar i el contrari és estar en tensió constant. En paraules del propi cantant, “El silenci és el que queda quan cantem la melodia de la nostra vida en els acords correctes” i es que la vida “té a veure amb despullar-se i no amb construir-se”.
